¿Lieux de mémoire profesionales o políticos?. Las representaciones del doctor Robert en el siglo XX (1902-c. 2020)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Publicado 31-01-2025
Lluís Coromina Verdaguer

Resumen

El objetivo del presente estudio sobre las representaciones de Bartolomé Robert ulteriores a su defunción radica en ponderar la jerarquización de las identidades sociales rememoradas. Partiendo de la historiografía sociocultural, se pone el foco, por un lado, en los agentes y los contextos en que se promovieron las iniciativas memoriales; por otro lado, en la correlativa gradación de la evocación de las dimensiones política y profesional. Los lugares de memoria de distinta naturaleza —sesiones necrológicas y biográficas, bautizo de vías públicas, erección de monumentos y confección de retratos— evolucionaron a lo largo del siglo xx. Se concluye que el prestigio socio-profesional previo resultó clave para su actuación política, pero el eje central de los artefactos memoriales fue la narrativa catalanista. Los vaivenes (socio)políticos fueron acompañados de resignificaciones y actualizaciones de los relatos; dichas acciones resultan sincrónicas a la creación, almacenamiento y/o recolocación de los concomitantes lugares de memoria.

Abstract 98 | pdf Downloads 58 XML Downloads 5

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

lugares de memoria, historiografía sociocultural, identidad política, identidad profesional, Bartolomé Robert, siglo XX

References
ABIR-AM, Pnina G. (ed.), La mise en mémoire de la science: pour une ethnographie historique des rites commémoratifs, Amsterdam, Ed. des archives contemporaines, 1998.

ABIR-AM, Pnina G. y ELLIOTT, Clark A. (eds.), «Commemorative Practices in Science: Historical Perspectives on the Politics of Collective Memory», Osiris, 14, 1999, pp. IX-383.

ALSINA COSTABELLA, Laia, «Els retrats de la Galeria de Catalans Il·lustres», en Id. [et al.], Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2021, pp. 79-194.

AGULHON, Maurice, «La “statuomanie” et l’histoire», Ethnologie française, 2-3, 1978, pp. 145-172.

AGULHON, Maurice, Marianne au combat. L’imagerie et la symbolique républicaines de 1789 à 1880, Flammarion, Paris, 1979.

ALCOLEA GIL, Santiago, GARRIGA I RIERA, Joaquim, y COLL I MIRABENT, Isabel, Pintures de la Universitat de Barcelona: catàleg, Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980.

BASSEGODA AMIGÓ, Buenaventura, Las estatuas de Barcelona, Delegación Regia de Primera Enseñanza de Barcelona, Barcelona, 1903.

BELLIDO [GOLFERICHS], Jesús M[aria], «Galeria d’Occitans Il·lustres. Joan Giné i Partagàs (1836-1903)», La Medicina catalana, 18, 1935, pp. 241-242.

BERTRÁN Y RUBIÓ, Eduard [et al.], Sesión pública que la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona celebró el día 10 de diciembre de 1902 para honrar la memoria del que fué su presidente y miembro meritísimo Dr. D. Bartolomé Robert, Establecimiento Tipográfico del Sucesor de F. Sánchez, Barcelona, 1903.

BEN-AMOS, Avner, Funerals, Politics, and Memory in Modern France, 1789-1996, Oxford University Press, Oxford, 2005.

BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, Galería de catalanes ilustres: biografías, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona, 1948.

CARMELO ROMERO, Salvador, Caciques y caciquismo en España (1834-2020), Catarata, Madrid, 2021.

CAO COSTOYA, David, «Iconos y Sanctasanctórums de la patria: las galerías de ciudadanos ilustres en Catalunya y Balears (1871-1923)», Pasado y Memoria, 26, 2023, pp. 279-307.

CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La configuració del sector “intel·lectual-professional” a la Catalunya de la Restauració (a propòsit de Jaume Bofill i Mates)», Recerques, 8, 1978, pp. 103-131.

CASASSAS I YMBERT, Jordi, Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1990.

CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La història cultural i l’intel·lectual professional. Una visió personal», Cercles, 1, 1998, pp. 6-11.

CASELLAS Y DOU, Raimón, «El Monument al Doctor Robert», La Veu de Catalunya, 4101, 1910, p. 4.

CASQUETE BADALLO, Jesús María, «Conclusiones», en Id., y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 335-349.

CERVERA [ASTOR], Leandre, «Noves dades per a una biografia de Ramon Turró», La Medicina catalana, 59-60, 1938, pp. 401-412.

COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 31, 1985a, pp. 5-8.

COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 32/33, 1985b, pp. 2-6.

COROMINA VERDAGUER, Lluís. «Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle XX)». Girona: Universitat de Girona, 2024.

COROMINA VERDAGUER, Lluís, «La réception et l’adaptation historiographiques des lieux de mémoire en Espagne: la (dé)construction des identités (nationales)», Mélanges de la Casa de Velázquez, artículo en prensa.

CRENSHAW, Kimberle Williams, «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics», University of Chicago Legal Forum, 1, 1989, pp. 139-167.

CRENSHAW, Kimberle Williams, «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color», Stanford Law Review, 43, 1991, pp. 1241-1299.

CULLETON, Colleen P., «La memoria descolocada: el monumento al Dr. Robert», en WINTER, Ulrich, y RESINA, Joan Ramón (eds.), Casa encantada. Lugares de memoria en la España constitucional (1978-2004), Iberoamericana, Madrid, 2005, pp. 111-129.

DOMÉNECH Y MONTANER, Luís, «El Dr. Robert en política», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, pp. 171-174.

DURÁN Y TRINXERÍA, J[oaquim], «Elogi del Dr. En Bartomeu Robert», Anals de Medicina. Butlletí mensual de l’Academia y Laboratori de Ciencies Médiques de Catalunya, 4, 1907 [1903], pp. 272-279.

DOVIĆ, Marijan, y HELGASON, Jón Karl, National poets, cultural saints: canonization and commemorative cults of writers in Europe, Brill, Leiden, 2016.

EHRLICH, Charles E., Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Institut Cambó, Alpha, Barcelona, 2004.

ESQUINAS GIMÉNEZ, Natàlia, Josep Llimona i el seu taller, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015.

FABRE I FORNAGUERA, Jaume, HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, y BOHIGAS I BALAGUER, Pere, Monuments de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, L’Avenç, Barcelona, 1984.

FRADERA BARCELÓ, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida, Curial, Barcelona, 1992.

FREIXAS FREIXAS, Joan, Biografia del Dr. Bartomeu Robert Yarzábal, Tipografia Cosmos, Barcelona, 1904.

GARCÍA-MARTÍN, Manuel, L’Hospital de Sant Pau, Catalana de Gas, Barcelona, 1990.

DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, «Monument al doctor Robert», Inventari del Patrimoni Cultural Català, 2000. https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41224 [Consultado: 10-4-2023]

GILARRANZ-IBÁÑEZ, Ainhoa, «El buen doctor: cultura visual y defensa de la profesión médica en la Francia del siglo XIX», Dynamis, 41, 2021, pp. 357-390.

GILLIS, John R. (ed.), Commemorations: The Politics of National Identity, Princeton University Press, Princeton, 1994.

HERNÁNDEZ SANDIOCA, Elena, y PESET REIG, José Luis, Universidad, poder académico y cambio social (Alcalá de Henares 1508-Madrid 1874), Consejo de Universidades, Secretaría General, Madrid, 1990.

HOBSBAWM, Eric J. E., «La fabricación en serie de tradiciones: Europa, 1870-1914», en Id., y RANGER, Terence (eds.), La invención de la tradición, Crítica, Barcelona, 2018 [1983], pp. 273-318.

HUERTAS CLAVERÍA, Josep Maria, «Un monument meitat ocult, meitat públic», L’Avenç, 239, 1999, pp. 58-61.

IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Proa, Barcelona, 2002.

JARDÍ I CASANY, Enric, El Doctor Robert i el seu temps, Aedos, Barcelona, 1969.

JORDANOVA, Ludmilla Jane, Defining features: scientific and medical portraits, 1660-2000, Reaktion Books, London, 2000.

JORDANOVA, Ludmilla Jane, «Portraits, People and Things: Richard Mead and Medical Identity», History of Science, 41, 2003, pp. 293-313.

JOU I MIRABENT, Lluís, «Monument al Dr. Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 13, 1979, pp. 7-8.

KANTOROWICZ, Ernst Hartwig, Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teología política medieval, Akal, Madrid, 2012 [1957].

LACARRA DUCAY, María del Carmen, y GIMÉNEZ NAVARRO, Cristina (coords.), Historia y política a través de la escultura pública, 1820-1920, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2003.

MARAGALL [GORINA], Juan, «Robert, home social», La Veu de Catalunya, 1542, 1903, p. 3.

MARTÍ LÓPEZ, Elisa, El cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2008.

MACLEOD, Christine, Heroes of Invention. Technology, Liberalism and British Identity, 1750-1914, Cambridge University Press, Cambridge, 2007.

MARFANY I GARCÍA, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme: el nacionalisme català en els seus inicis, Empúries, Barcelona, 1995.

MARTÍNEZ VIDAL, Àlvar, «Entre el centre i la perifèria científica: Santiago Ramón y Cajal i el catalanisme mèdic», Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 2, 2009, pp. 493-505.

MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004.

MARTYKÁNOVÁ, Darina, y NÚÑEZ-GARCÍA, Víctor M., «Ciencia, patria y honor: los médicos e ingenieros y la masculinidad romántica en España (1820-1860)», Studia Histórica. Historia Contemporánea, 38, 2020, pp. 45-75.

MELLON, James G., «Urbanism, Nationalism and the Politics of Place: Commemoration and Collective Memory», Canadian Journal of Urban Research, 17, 2008, pp. 58-77.

MICHONNEAU, Stéphane, «Un lieu de mémoire barcelonais: le monument au Docteur Robert», Revue d’histoire moderne et contemporaine, 41, 1994, pp. 269-289.

MICHONNEAU, Stéphane, «El monument al Dr. Robert, primer lloc de memòria nacionalista», L’Avenç, 239, 1999, pp. 53-57.

MICHONNEAU, Stéphane, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Eumo, Vic, 2002a.

MICHONNEAU, Stéphane, «La naissance d’une commémoration de masse. Le cas barcelonais au début du XXe siècle», Sociétés & Représentations, 13, 2002b, pp. 315-331.

MORENO LUZÓN, Javier, Centenariomanía. Conmemoraciones hispánicas y nacionalismo español, Marcial Pons, Madrid, 2021.

MUNTANER I PASCUAL, Ignasi Maria, El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc, vol. II, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 2016.

NORA, Pierre (dir.), Les Lieux de mémoire, 7 vol., Gallimard, Paris, 1984-1992.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, y STORM, Eric (eds.), Regionalism and Modern Europe: Identity construction and movements from 1890 to the present day, Bloomsbury Academic, London, 2019.

OTTE, Thomas G., The Age of Anniversaries: The Cult of Commemoration, 1895-1925, Routledge, New York, 2017.

PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, «El monument que Sitges dedicà al Dr. Robert», L’Avenç, 239, 1999, pp. 62-63.

PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, El sembrador: biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (1842-1902), Ajuntament de Sitges, Sitges, 2002.

PARELLA I CODINA, Miquel, «Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya», Revista Catalana de Geografia, 52, 2015. http://www.rcg.cat/articles.php?id=341 [Consultado: 21-9-2022]

PATRONAT DE CULTURA CATALANA POPULAR, Volem les nostres estàtues: Pau Claris, Rafael de Casanova, Dr. Bartomeu Robert, Edicions del Patronat de Cultura Catalana Popular, Ginebra, 1963.

PEIRÓ MARTÍN, Ignacio, En los altares de la patria. La construcción de la cultura nacional española, Akal, Madrid, 2017.

PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El hombre símbolo», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, p. 170.

PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El doctor Robert», La Veu de Catalunya, 2549, 1906, p. 1.

PORTER, Roy, Bodies Politic. Disease, Death and Doctors in Britain, 1650-1900, Cornell University Press, Ithaca, New York, 2001.

PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya», Estudis d’història agrària, 17, 2004, pp. 729-750.

PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «El agua y el ocio como terapia de salud. Las colonias de veraneo de montaña en Cataluña (1860-1936)», en Id., y FIGUERAS CAPDEVILA, Narcís (coords.), Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea, Marcial Pons, Madrid, 2018, pp. 121-198.

PULIDO [FERNÁNDEZ], Ángel, «El Doctor Robert», El Siglo Médico, 2520, 1902, pp. 225-226.

PUJOL I SOLEY, Jordi, «El Doctor Robert com a polític», en MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004, pp. 49-55.

QUINAULT, Ronald, «The Cult of the Centenary, c. 1784-1914», Historical Research, 71, 176, 1998, pp. 303-323.

REYERO HERMOSILLA, Carlos, La escultura conmemorativa en España: la edad de oro del monumento público, 1820-1914, Cátedra, Madrid, 1999.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA, Diccionario de la lengua española, 22.ª ed., Espasa Libros, Barcelona, 2001.

RIQUER I PERMANYER, Borja de, La Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Edicions 62, Barcelona, 1977.

ROCA VERNET, Jordi, «La Renaixença, els processos de nacionalització i la regionalització de la nació a debat», Cercles, 20, 2017, pp. 209-230.

SERRACLARA PLÁ, M. Teresa, y MARTÍ AYXELÁ, Montse, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Història, arquitectura, art, Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2001.

SMITH, Angel, Los orígenes del nacionalismo catalán, 1770-1898, Marcial Pons, Madrid, 2019 [2014].

SMITH, Laurajane, Uses of Heritage, Routledge, London, 2006.

SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936, Els llibres de la frontera, Barcelona, 1986.

SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona (1936-1978), Els llibres de la frontera, Barcelona, 1989.

TOMÀS I CABOT, Josep, «Aportacions per a una biografia del doctor Robert», Gimbernat, 2, 1984, pp. 305-322.

UCELAY-DA CAL, Enric, El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Edhasa, Barcelona, 2003.

UCELAY-DA CAL, Enric, «Enterrar al ciudadano o el tránsito que para el tránsito. El gran funeral público del prócer en la Barcelona ensanchada (1900-1939)», en CASQUETE BADALLO, Jesús, y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 129-169.

VELASCO I CANALDA, Joan, Notes biogràfiques medich-científiques y polítiques del Dr. D. Bartomeu Robert, [s. n.], Barcelona, 1910.

VOVELLE, Michel, La mort et l’Occident: de 1300 à nos jours, Gallimard, Paris, 2000 [1983].
Sección
Miscelánea