Lieux de Mémoire Professionals or Politicians?. The Representations of Dr. Robert in the Twentieth Century (1902-c. 2020)
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
Published
31-01-2025
Lluís Coromina Verdaguer
https://orcid.org/0000-0001-7727-2221
Abstract
The aim of this study on the representations of Bartolomé Robert after his death is to ponder the hierarchization of the social identities remembered. Starting from sociocultural historiography, the focus is placed, on the one hand, on the agents and contexts in which the memorial initiatives were promoted; on the other hand, on the correlative gradation of the evocation of the political and professional dimensions. Places of memory of different nature —obituaries and biographical sessions, christening of public roads, erection of monuments and making of portraits— evolved throughout the course of the twentieth century. It is concluded that the previous socio-professional prestige was key to their political action, but the central axis of the memorial artifacts was the Catalanist narrative. The (socio)political ups and downs were accompanied by resignifications and updates of the narratives; such actions are synchronous to the creation, storage and/or relocation of the concomitant places of memory.
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Keywords
places of memory, sociocultural historiography, political identity, professional identity, Bartolomé Robert, twentieth century
References
ABIR-AM, Pnina G. (ed.), La mise en mémoire de la science: pour une ethnographie historique des rites commémoratifs, Amsterdam, Ed. des archives contemporaines, 1998.
ABIR-AM, Pnina G. y ELLIOTT, Clark A. (eds.), «Commemorative Practices in Science: Historical Perspectives on the Politics of Collective Memory», Osiris, 14, 1999, pp. IX-383.
ALSINA COSTABELLA, Laia, «Els retrats de la Galeria de Catalans Il·lustres», en Id. [et al.], Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2021, pp. 79-194.
AGULHON, Maurice, «La “statuomanie” et l’histoire», Ethnologie française, 2-3, 1978, pp. 145-172.
AGULHON, Maurice, Marianne au combat. L’imagerie et la symbolique républicaines de 1789 à 1880, Flammarion, Paris, 1979.
ALCOLEA GIL, Santiago, GARRIGA I RIERA, Joaquim, y COLL I MIRABENT, Isabel, Pintures de la Universitat de Barcelona: catàleg, Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980.
BASSEGODA AMIGÓ, Buenaventura, Las estatuas de Barcelona, Delegación Regia de Primera Enseñanza de Barcelona, Barcelona, 1903.
BELLIDO [GOLFERICHS], Jesús M[aria], «Galeria d’Occitans Il·lustres. Joan Giné i Partagàs (1836-1903)», La Medicina catalana, 18, 1935, pp. 241-242.
BERTRÁN Y RUBIÓ, Eduard [et al.], Sesión pública que la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona celebró el día 10 de diciembre de 1902 para honrar la memoria del que fué su presidente y miembro meritísimo Dr. D. Bartolomé Robert, Establecimiento Tipográfico del Sucesor de F. Sánchez, Barcelona, 1903.
BEN-AMOS, Avner, Funerals, Politics, and Memory in Modern France, 1789-1996, Oxford University Press, Oxford, 2005.
BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, Galería de catalanes ilustres: biografías, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona, 1948.
CARMELO ROMERO, Salvador, Caciques y caciquismo en España (1834-2020), Catarata, Madrid, 2021.
CAO COSTOYA, David, «Iconos y Sanctasanctórums de la patria: las galerías de ciudadanos ilustres en Catalunya y Balears (1871-1923)», Pasado y Memoria, 26, 2023, pp. 279-307.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La configuració del sector “intel·lectual-professional” a la Catalunya de la Restauració (a propòsit de Jaume Bofill i Mates)», Recerques, 8, 1978, pp. 103-131.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1990.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La història cultural i l’intel·lectual professional. Una visió personal», Cercles, 1, 1998, pp. 6-11.
CASELLAS Y DOU, Raimón, «El Monument al Doctor Robert», La Veu de Catalunya, 4101, 1910, p. 4.
CASQUETE BADALLO, Jesús María, «Conclusiones», en Id., y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 335-349.
CERVERA [ASTOR], Leandre, «Noves dades per a una biografia de Ramon Turró», La Medicina catalana, 59-60, 1938, pp. 401-412.
COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 31, 1985a, pp. 5-8.
COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 32/33, 1985b, pp. 2-6.
COROMINA VERDAGUER, Lluís. «Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle XX)». Girona: Universitat de Girona, 2024.
COROMINA VERDAGUER, Lluís, «La réception et l’adaptation historiographiques des lieux de mémoire en Espagne: la (dé)construction des identités (nationales)», Mélanges de la Casa de Velázquez, artículo en prensa.
CRENSHAW, Kimberle Williams, «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics», University of Chicago Legal Forum, 1, 1989, pp. 139-167.
CRENSHAW, Kimberle Williams, «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color», Stanford Law Review, 43, 1991, pp. 1241-1299.
CULLETON, Colleen P., «La memoria descolocada: el monumento al Dr. Robert», en WINTER, Ulrich, y RESINA, Joan Ramón (eds.), Casa encantada. Lugares de memoria en la España constitucional (1978-2004), Iberoamericana, Madrid, 2005, pp. 111-129.
DOMÉNECH Y MONTANER, Luís, «El Dr. Robert en política», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, pp. 171-174.
DURÁN Y TRINXERÍA, J[oaquim], «Elogi del Dr. En Bartomeu Robert», Anals de Medicina. Butlletí mensual de l’Academia y Laboratori de Ciencies Médiques de Catalunya, 4, 1907 [1903], pp. 272-279.
DOVIĆ, Marijan, y HELGASON, Jón Karl, National poets, cultural saints: canonization and commemorative cults of writers in Europe, Brill, Leiden, 2016.
EHRLICH, Charles E., Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Institut Cambó, Alpha, Barcelona, 2004.
ESQUINAS GIMÉNEZ, Natàlia, Josep Llimona i el seu taller, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015.
FABRE I FORNAGUERA, Jaume, HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, y BOHIGAS I BALAGUER, Pere, Monuments de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, L’Avenç, Barcelona, 1984.
FRADERA BARCELÓ, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida, Curial, Barcelona, 1992.
FREIXAS FREIXAS, Joan, Biografia del Dr. Bartomeu Robert Yarzábal, Tipografia Cosmos, Barcelona, 1904.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel, L’Hospital de Sant Pau, Catalana de Gas, Barcelona, 1990.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, «Monument al doctor Robert», Inventari del Patrimoni Cultural Català, 2000. https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41224 [Consultado: 10-4-2023]
GILARRANZ-IBÁÑEZ, Ainhoa, «El buen doctor: cultura visual y defensa de la profesión médica en la Francia del siglo XIX», Dynamis, 41, 2021, pp. 357-390.
GILLIS, John R. (ed.), Commemorations: The Politics of National Identity, Princeton University Press, Princeton, 1994.
HERNÁNDEZ SANDIOCA, Elena, y PESET REIG, José Luis, Universidad, poder académico y cambio social (Alcalá de Henares 1508-Madrid 1874), Consejo de Universidades, Secretaría General, Madrid, 1990.
HOBSBAWM, Eric J. E., «La fabricación en serie de tradiciones: Europa, 1870-1914», en Id., y RANGER, Terence (eds.), La invención de la tradición, Crítica, Barcelona, 2018 [1983], pp. 273-318.
HUERTAS CLAVERÍA, Josep Maria, «Un monument meitat ocult, meitat públic», L’Avenç, 239, 1999, pp. 58-61.
IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Proa, Barcelona, 2002.
JARDÍ I CASANY, Enric, El Doctor Robert i el seu temps, Aedos, Barcelona, 1969.
JORDANOVA, Ludmilla Jane, Defining features: scientific and medical portraits, 1660-2000, Reaktion Books, London, 2000.
JORDANOVA, Ludmilla Jane, «Portraits, People and Things: Richard Mead and Medical Identity», History of Science, 41, 2003, pp. 293-313.
JOU I MIRABENT, Lluís, «Monument al Dr. Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 13, 1979, pp. 7-8.
KANTOROWICZ, Ernst Hartwig, Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teología política medieval, Akal, Madrid, 2012 [1957].
LACARRA DUCAY, María del Carmen, y GIMÉNEZ NAVARRO, Cristina (coords.), Historia y política a través de la escultura pública, 1820-1920, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2003.
MARAGALL [GORINA], Juan, «Robert, home social», La Veu de Catalunya, 1542, 1903, p. 3.
MARTÍ LÓPEZ, Elisa, El cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2008.
MACLEOD, Christine, Heroes of Invention. Technology, Liberalism and British Identity, 1750-1914, Cambridge University Press, Cambridge, 2007.
MARFANY I GARCÍA, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme: el nacionalisme català en els seus inicis, Empúries, Barcelona, 1995.
MARTÍNEZ VIDAL, Àlvar, «Entre el centre i la perifèria científica: Santiago Ramón y Cajal i el catalanisme mèdic», Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 2, 2009, pp. 493-505.
MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004.
MARTYKÁNOVÁ, Darina, y NÚÑEZ-GARCÍA, Víctor M., «Ciencia, patria y honor: los médicos e ingenieros y la masculinidad romántica en España (1820-1860)», Studia Histórica. Historia Contemporánea, 38, 2020, pp. 45-75.
MELLON, James G., «Urbanism, Nationalism and the Politics of Place: Commemoration and Collective Memory», Canadian Journal of Urban Research, 17, 2008, pp. 58-77.
MICHONNEAU, Stéphane, «Un lieu de mémoire barcelonais: le monument au Docteur Robert», Revue d’histoire moderne et contemporaine, 41, 1994, pp. 269-289.
MICHONNEAU, Stéphane, «El monument al Dr. Robert, primer lloc de memòria nacionalista», L’Avenç, 239, 1999, pp. 53-57.
MICHONNEAU, Stéphane, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Eumo, Vic, 2002a.
MICHONNEAU, Stéphane, «La naissance d’une commémoration de masse. Le cas barcelonais au début du XXe siècle», Sociétés & Représentations, 13, 2002b, pp. 315-331.
MORENO LUZÓN, Javier, Centenariomanía. Conmemoraciones hispánicas y nacionalismo español, Marcial Pons, Madrid, 2021.
MUNTANER I PASCUAL, Ignasi Maria, El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc, vol. II, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 2016.
NORA, Pierre (dir.), Les Lieux de mémoire, 7 vol., Gallimard, Paris, 1984-1992.
NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, y STORM, Eric (eds.), Regionalism and Modern Europe: Identity construction and movements from 1890 to the present day, Bloomsbury Academic, London, 2019.
OTTE, Thomas G., The Age of Anniversaries: The Cult of Commemoration, 1895-1925, Routledge, New York, 2017.
PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, «El monument que Sitges dedicà al Dr. Robert», L’Avenç, 239, 1999, pp. 62-63.
PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, El sembrador: biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (1842-1902), Ajuntament de Sitges, Sitges, 2002.
PARELLA I CODINA, Miquel, «Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya», Revista Catalana de Geografia, 52, 2015. http://www.rcg.cat/articles.php?id=341 [Consultado: 21-9-2022]
PATRONAT DE CULTURA CATALANA POPULAR, Volem les nostres estàtues: Pau Claris, Rafael de Casanova, Dr. Bartomeu Robert, Edicions del Patronat de Cultura Catalana Popular, Ginebra, 1963.
PEIRÓ MARTÍN, Ignacio, En los altares de la patria. La construcción de la cultura nacional española, Akal, Madrid, 2017.
PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El hombre símbolo», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, p. 170.
PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El doctor Robert», La Veu de Catalunya, 2549, 1906, p. 1.
PORTER, Roy, Bodies Politic. Disease, Death and Doctors in Britain, 1650-1900, Cornell University Press, Ithaca, New York, 2001.
PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya», Estudis d’història agrària, 17, 2004, pp. 729-750.
PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «El agua y el ocio como terapia de salud. Las colonias de veraneo de montaña en Cataluña (1860-1936)», en Id., y FIGUERAS CAPDEVILA, Narcís (coords.), Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea, Marcial Pons, Madrid, 2018, pp. 121-198.
PULIDO [FERNÁNDEZ], Ángel, «El Doctor Robert», El Siglo Médico, 2520, 1902, pp. 225-226.
PUJOL I SOLEY, Jordi, «El Doctor Robert com a polític», en MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004, pp. 49-55.
QUINAULT, Ronald, «The Cult of the Centenary, c. 1784-1914», Historical Research, 71, 176, 1998, pp. 303-323.
REYERO HERMOSILLA, Carlos, La escultura conmemorativa en España: la edad de oro del monumento público, 1820-1914, Cátedra, Madrid, 1999.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA, Diccionario de la lengua española, 22.ª ed., Espasa Libros, Barcelona, 2001.
RIQUER I PERMANYER, Borja de, La Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Edicions 62, Barcelona, 1977.
ROCA VERNET, Jordi, «La Renaixença, els processos de nacionalització i la regionalització de la nació a debat», Cercles, 20, 2017, pp. 209-230.
SERRACLARA PLÁ, M. Teresa, y MARTÍ AYXELÁ, Montse, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Història, arquitectura, art, Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2001.
SMITH, Angel, Los orígenes del nacionalismo catalán, 1770-1898, Marcial Pons, Madrid, 2019 [2014].
SMITH, Laurajane, Uses of Heritage, Routledge, London, 2006.
SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936, Els llibres de la frontera, Barcelona, 1986.
SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona (1936-1978), Els llibres de la frontera, Barcelona, 1989.
TOMÀS I CABOT, Josep, «Aportacions per a una biografia del doctor Robert», Gimbernat, 2, 1984, pp. 305-322.
UCELAY-DA CAL, Enric, El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Edhasa, Barcelona, 2003.
UCELAY-DA CAL, Enric, «Enterrar al ciudadano o el tránsito que para el tránsito. El gran funeral público del prócer en la Barcelona ensanchada (1900-1939)», en CASQUETE BADALLO, Jesús, y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 129-169.
VELASCO I CANALDA, Joan, Notes biogràfiques medich-científiques y polítiques del Dr. D. Bartomeu Robert, [s. n.], Barcelona, 1910.
VOVELLE, Michel, La mort et l’Occident: de 1300 à nos jours, Gallimard, Paris, 2000 [1983].
ABIR-AM, Pnina G. y ELLIOTT, Clark A. (eds.), «Commemorative Practices in Science: Historical Perspectives on the Politics of Collective Memory», Osiris, 14, 1999, pp. IX-383.
ALSINA COSTABELLA, Laia, «Els retrats de la Galeria de Catalans Il·lustres», en Id. [et al.], Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2021, pp. 79-194.
AGULHON, Maurice, «La “statuomanie” et l’histoire», Ethnologie française, 2-3, 1978, pp. 145-172.
AGULHON, Maurice, Marianne au combat. L’imagerie et la symbolique républicaines de 1789 à 1880, Flammarion, Paris, 1979.
ALCOLEA GIL, Santiago, GARRIGA I RIERA, Joaquim, y COLL I MIRABENT, Isabel, Pintures de la Universitat de Barcelona: catàleg, Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980.
BASSEGODA AMIGÓ, Buenaventura, Las estatuas de Barcelona, Delegación Regia de Primera Enseñanza de Barcelona, Barcelona, 1903.
BELLIDO [GOLFERICHS], Jesús M[aria], «Galeria d’Occitans Il·lustres. Joan Giné i Partagàs (1836-1903)», La Medicina catalana, 18, 1935, pp. 241-242.
BERTRÁN Y RUBIÓ, Eduard [et al.], Sesión pública que la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona celebró el día 10 de diciembre de 1902 para honrar la memoria del que fué su presidente y miembro meritísimo Dr. D. Bartolomé Robert, Establecimiento Tipográfico del Sucesor de F. Sánchez, Barcelona, 1903.
BEN-AMOS, Avner, Funerals, Politics, and Memory in Modern France, 1789-1996, Oxford University Press, Oxford, 2005.
BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, Galería de catalanes ilustres: biografías, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona, 1948.
CARMELO ROMERO, Salvador, Caciques y caciquismo en España (1834-2020), Catarata, Madrid, 2021.
CAO COSTOYA, David, «Iconos y Sanctasanctórums de la patria: las galerías de ciudadanos ilustres en Catalunya y Balears (1871-1923)», Pasado y Memoria, 26, 2023, pp. 279-307.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La configuració del sector “intel·lectual-professional” a la Catalunya de la Restauració (a propòsit de Jaume Bofill i Mates)», Recerques, 8, 1978, pp. 103-131.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1990.
CASASSAS I YMBERT, Jordi, «La història cultural i l’intel·lectual professional. Una visió personal», Cercles, 1, 1998, pp. 6-11.
CASELLAS Y DOU, Raimón, «El Monument al Doctor Robert», La Veu de Catalunya, 4101, 1910, p. 4.
CASQUETE BADALLO, Jesús María, «Conclusiones», en Id., y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 335-349.
CERVERA [ASTOR], Leandre, «Noves dades per a una biografia de Ramon Turró», La Medicina catalana, 59-60, 1938, pp. 401-412.
COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 31, 1985a, pp. 5-8.
COLL I MIRABENT, Isabel, «El ressò artístic d’una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 32/33, 1985b, pp. 2-6.
COROMINA VERDAGUER, Lluís. «Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle XX)». Girona: Universitat de Girona, 2024.
COROMINA VERDAGUER, Lluís, «La réception et l’adaptation historiographiques des lieux de mémoire en Espagne: la (dé)construction des identités (nationales)», Mélanges de la Casa de Velázquez, artículo en prensa.
CRENSHAW, Kimberle Williams, «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics», University of Chicago Legal Forum, 1, 1989, pp. 139-167.
CRENSHAW, Kimberle Williams, «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color», Stanford Law Review, 43, 1991, pp. 1241-1299.
CULLETON, Colleen P., «La memoria descolocada: el monumento al Dr. Robert», en WINTER, Ulrich, y RESINA, Joan Ramón (eds.), Casa encantada. Lugares de memoria en la España constitucional (1978-2004), Iberoamericana, Madrid, 2005, pp. 111-129.
DOMÉNECH Y MONTANER, Luís, «El Dr. Robert en política», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, pp. 171-174.
DURÁN Y TRINXERÍA, J[oaquim], «Elogi del Dr. En Bartomeu Robert», Anals de Medicina. Butlletí mensual de l’Academia y Laboratori de Ciencies Médiques de Catalunya, 4, 1907 [1903], pp. 272-279.
DOVIĆ, Marijan, y HELGASON, Jón Karl, National poets, cultural saints: canonization and commemorative cults of writers in Europe, Brill, Leiden, 2016.
EHRLICH, Charles E., Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Institut Cambó, Alpha, Barcelona, 2004.
ESQUINAS GIMÉNEZ, Natàlia, Josep Llimona i el seu taller, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015.
FABRE I FORNAGUERA, Jaume, HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, y BOHIGAS I BALAGUER, Pere, Monuments de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, L’Avenç, Barcelona, 1984.
FRADERA BARCELÓ, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida, Curial, Barcelona, 1992.
FREIXAS FREIXAS, Joan, Biografia del Dr. Bartomeu Robert Yarzábal, Tipografia Cosmos, Barcelona, 1904.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel, L’Hospital de Sant Pau, Catalana de Gas, Barcelona, 1990.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, «Monument al doctor Robert», Inventari del Patrimoni Cultural Català, 2000. https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41224 [Consultado: 10-4-2023]
GILARRANZ-IBÁÑEZ, Ainhoa, «El buen doctor: cultura visual y defensa de la profesión médica en la Francia del siglo XIX», Dynamis, 41, 2021, pp. 357-390.
GILLIS, John R. (ed.), Commemorations: The Politics of National Identity, Princeton University Press, Princeton, 1994.
HERNÁNDEZ SANDIOCA, Elena, y PESET REIG, José Luis, Universidad, poder académico y cambio social (Alcalá de Henares 1508-Madrid 1874), Consejo de Universidades, Secretaría General, Madrid, 1990.
HOBSBAWM, Eric J. E., «La fabricación en serie de tradiciones: Europa, 1870-1914», en Id., y RANGER, Terence (eds.), La invención de la tradición, Crítica, Barcelona, 2018 [1983], pp. 273-318.
HUERTAS CLAVERÍA, Josep Maria, «Un monument meitat ocult, meitat públic», L’Avenç, 239, 1999, pp. 58-61.
IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Proa, Barcelona, 2002.
JARDÍ I CASANY, Enric, El Doctor Robert i el seu temps, Aedos, Barcelona, 1969.
JORDANOVA, Ludmilla Jane, Defining features: scientific and medical portraits, 1660-2000, Reaktion Books, London, 2000.
JORDANOVA, Ludmilla Jane, «Portraits, People and Things: Richard Mead and Medical Identity», History of Science, 41, 2003, pp. 293-313.
JOU I MIRABENT, Lluís, «Monument al Dr. Robert», Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, 13, 1979, pp. 7-8.
KANTOROWICZ, Ernst Hartwig, Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teología política medieval, Akal, Madrid, 2012 [1957].
LACARRA DUCAY, María del Carmen, y GIMÉNEZ NAVARRO, Cristina (coords.), Historia y política a través de la escultura pública, 1820-1920, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2003.
MARAGALL [GORINA], Juan, «Robert, home social», La Veu de Catalunya, 1542, 1903, p. 3.
MARTÍ LÓPEZ, Elisa, El cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2008.
MACLEOD, Christine, Heroes of Invention. Technology, Liberalism and British Identity, 1750-1914, Cambridge University Press, Cambridge, 2007.
MARFANY I GARCÍA, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme: el nacionalisme català en els seus inicis, Empúries, Barcelona, 1995.
MARTÍNEZ VIDAL, Àlvar, «Entre el centre i la perifèria científica: Santiago Ramón y Cajal i el catalanisme mèdic», Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 2, 2009, pp. 493-505.
MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004.
MARTYKÁNOVÁ, Darina, y NÚÑEZ-GARCÍA, Víctor M., «Ciencia, patria y honor: los médicos e ingenieros y la masculinidad romántica en España (1820-1860)», Studia Histórica. Historia Contemporánea, 38, 2020, pp. 45-75.
MELLON, James G., «Urbanism, Nationalism and the Politics of Place: Commemoration and Collective Memory», Canadian Journal of Urban Research, 17, 2008, pp. 58-77.
MICHONNEAU, Stéphane, «Un lieu de mémoire barcelonais: le monument au Docteur Robert», Revue d’histoire moderne et contemporaine, 41, 1994, pp. 269-289.
MICHONNEAU, Stéphane, «El monument al Dr. Robert, primer lloc de memòria nacionalista», L’Avenç, 239, 1999, pp. 53-57.
MICHONNEAU, Stéphane, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Eumo, Vic, 2002a.
MICHONNEAU, Stéphane, «La naissance d’une commémoration de masse. Le cas barcelonais au début du XXe siècle», Sociétés & Représentations, 13, 2002b, pp. 315-331.
MORENO LUZÓN, Javier, Centenariomanía. Conmemoraciones hispánicas y nacionalismo español, Marcial Pons, Madrid, 2021.
MUNTANER I PASCUAL, Ignasi Maria, El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc, vol. II, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 2016.
NORA, Pierre (dir.), Les Lieux de mémoire, 7 vol., Gallimard, Paris, 1984-1992.
NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, y STORM, Eric (eds.), Regionalism and Modern Europe: Identity construction and movements from 1890 to the present day, Bloomsbury Academic, London, 2019.
OTTE, Thomas G., The Age of Anniversaries: The Cult of Commemoration, 1895-1925, Routledge, New York, 2017.
PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, «El monument que Sitges dedicà al Dr. Robert», L’Avenç, 239, 1999, pp. 62-63.
PANYELLA I BALCELLS, Vinyet, El sembrador: biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (1842-1902), Ajuntament de Sitges, Sitges, 2002.
PARELLA I CODINA, Miquel, «Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya», Revista Catalana de Geografia, 52, 2015. http://www.rcg.cat/articles.php?id=341 [Consultado: 21-9-2022]
PATRONAT DE CULTURA CATALANA POPULAR, Volem les nostres estàtues: Pau Claris, Rafael de Casanova, Dr. Bartomeu Robert, Edicions del Patronat de Cultura Catalana Popular, Ginebra, 1963.
PEIRÓ MARTÍN, Ignacio, En los altares de la patria. La construcción de la cultura nacional española, Akal, Madrid, 2017.
PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El hombre símbolo», Hispania: literatura y arte, 77, 1902, p. 170.
PRAT DE LA RIBA, Enrique, «El doctor Robert», La Veu de Catalunya, 2549, 1906, p. 1.
PORTER, Roy, Bodies Politic. Disease, Death and Doctors in Britain, 1650-1900, Cornell University Press, Ithaca, New York, 2001.
PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya», Estudis d’història agrària, 17, 2004, pp. 729-750.
PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria, «El agua y el ocio como terapia de salud. Las colonias de veraneo de montaña en Cataluña (1860-1936)», en Id., y FIGUERAS CAPDEVILA, Narcís (coords.), Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea, Marcial Pons, Madrid, 2018, pp. 121-198.
PULIDO [FERNÁNDEZ], Ángel, «El Doctor Robert», El Siglo Médico, 2520, 1902, pp. 225-226.
PUJOL I SOLEY, Jordi, «El Doctor Robert com a polític», en MARTÍ I VILALTA, Josep Lluís (ed.), El Doctor Robert, Fundació Uriach 1838, Barcelona, 2004, pp. 49-55.
QUINAULT, Ronald, «The Cult of the Centenary, c. 1784-1914», Historical Research, 71, 176, 1998, pp. 303-323.
REYERO HERMOSILLA, Carlos, La escultura conmemorativa en España: la edad de oro del monumento público, 1820-1914, Cátedra, Madrid, 1999.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA, Diccionario de la lengua española, 22.ª ed., Espasa Libros, Barcelona, 2001.
RIQUER I PERMANYER, Borja de, La Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Edicions 62, Barcelona, 1977.
ROCA VERNET, Jordi, «La Renaixença, els processos de nacionalització i la regionalització de la nació a debat», Cercles, 20, 2017, pp. 209-230.
SERRACLARA PLÁ, M. Teresa, y MARTÍ AYXELÁ, Montse, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Història, arquitectura, art, Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2001.
SMITH, Angel, Los orígenes del nacionalismo catalán, 1770-1898, Marcial Pons, Madrid, 2019 [2014].
SMITH, Laurajane, Uses of Heritage, Routledge, London, 2006.
SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936, Els llibres de la frontera, Barcelona, 1986.
SUBIRACHS I BURGAYA, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona (1936-1978), Els llibres de la frontera, Barcelona, 1989.
TOMÀS I CABOT, Josep, «Aportacions per a una biografia del doctor Robert», Gimbernat, 2, 1984, pp. 305-322.
UCELAY-DA CAL, Enric, El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Edhasa, Barcelona, 2003.
UCELAY-DA CAL, Enric, «Enterrar al ciudadano o el tránsito que para el tránsito. El gran funeral público del prócer en la Barcelona ensanchada (1900-1939)», en CASQUETE BADALLO, Jesús, y CRUZ MARTÍNEZ, Rafael (eds.), Políticas de la muerte: usos y abusos del ritual fúnebre en la Europa del siglo XX, Catarata, Madrid, 2009, pp. 129-169.
VELASCO I CANALDA, Joan, Notes biogràfiques medich-científiques y polítiques del Dr. D. Bartomeu Robert, [s. n.], Barcelona, 1910.
VOVELLE, Michel, La mort et l’Occident: de 1300 à nos jours, Gallimard, Paris, 2000 [1983].
Section
Miscellany
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
Authors publishing in the journal Historia Contemporánea agree to the following terms:
- Authors retain full copyright of their papers, but also grant copyright to the academic publisher (UPV/EHU Press) for the purposes of copyright management, vigilance and protection.
- Papers are by default published with a non-restrictive Creative Commons CC-BY-NC-ND 4.0. You are free to: Share, copy and redistribute the material in any medium or format. The licensor cannot revoke these freedoms as long as you follow the license terms. Under the following terms:
Attribution — You must give appropriate credit, provide a link to the license, and indicate if changes were made. You may do so in any reasonable manner, but not in any way that suggests the licensor endorses you or your use.
NonCommercial — You may not use the material for commercial purposes.
NoDerivatives — If you remix, transform, or build upon the material, you may not distribute the modified material.
No additional restrictions — You may not apply legal terms or technological measures that legally restrict others from doing anything the license permits.
- If an author requires a more restricted CC license (e.g. CC-BY-SA), this can be provided by contacting our publisher at: publications@ehu.eus
- In particular, and without having to request additional permission, CC BY-NC-ND licensed papers can be deposited in institutional repositories and academic web sites.
- Postprints (i.e. accepted but non-edited versions of the manuscript) can also be pre-published online, providing acknowledgement of authorship and source is specified as above.
For non-standard uses of papers or materials published in Historia Contemporánea, please contact our publisher UPV/EHU Press at: publications@ehu.eus