Lengua y política durante el tardofranquismo. El Informe sobre la lengua catalana (1970)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Publicado 20-06-2025
Antoni Marimon Riutort

Resumen

Lengua, nación y estado son conceptos sujetos a múltiples debates a lo largo de la historia. El franquismo, pese a algunas voces discordantes, optó por una lengua, una nación única y un renovado Estado Español de carácter centralista. Sin embargo, con el paso de los años, no pudo evitar el renacimiento de las lenguas y culturas consideradas regionales. Un joven y brillante intelectual mallorquín residente en Madrid, Josep Melià Pericàs (1939-2000), intentará ampliar los márgenes de tolerancia del Régimen hacia la lengua catalana. Tras chocar frontalmente con la censura en dos ocasiones conseguirá publicar una obra excepcional, el Informe sobre la lengua catalana (1970). Desde la aceptación previa de una españolidad muy plural, Melià propugna la diferenciación entre estado y nación, entre comunidad política y comunidad cultural. Además, propone medidas para normalizar progresivamente la presencia de los idiomas no oficiales de España en los ámbitos en los que estaban marginados.

Abstract 157 | PDF Downloads 150 XML Downloads 16

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

Franquismo, censura, lengua, catalán, nación, intelectual

References
ALOMAR, Antoni I., La llengua catalana a les Balears en el segle XX, Edicions Documenta Balears, Palma, 2002.

ARCHILÉS, Ferran, «Els problemes. Historiografies de l’època contemporània a Nosaltres, els valencians», Afers, 71/72, 2012, pp. 65-88.

ARNAU I SEGARRA, Pilar, Josep Maria Llompart. Un home polifacètic al servei del país, Ajuntament de Palma, Palma, 2011.

BENET, Josep, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.

BUADES JUAN, Josep Maria, Intel·lectuals i producció cultural a Mallorca durant el franquisme (1939-1975), Edicions Cort, Palma, 2001.

CALLÓN, Carlos, O libro negro da lingua gallega. Quiñientos años de represión e silenciamiento, Edicións Xerais, Vigo, 2023.

CASALS I MARTORELL, Daniel, «La represa de l’ensenyament del català durant el tardofranquisme: els cursos i els exàmens de la Diputació de Barcelona (1967-75)», Zeitschrift für Katalanistik, 31, 2018, pp. 247-286.

CASANELLAS, Pau, «Evitar ‘caballos de Troya’. Las estructuras provinciales de poder del franquismo ante el resurgimiento del nacionalismo subestatal en Cataluña y el País Vasco (1960-1975)», Ayer, 123, 2021, pp. 135-161.

CASASSAS IMBERT, Jordi, «Els congressos de cultura catalana de 1961-1964 i de 1975-1977: Balanç cultural i canvi històric, en SANTACANA, Carles (coord.), Quan tot semblava possible… Els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975), Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2018, pp. 53-69.

CAPELLÀ, Llorenç, Les ideologies polítiques a Mallorca (15 entrevistes), Editorial Moll, Palma, 1975.

CLEMENTE, José Carlos, «A tumba abierta. Josep Melià y la lengua catalana», Diario de Barcelona, 1 de mayo de 1970.

DE MIQUEL I DIEGO, Vicent, L'Església valentina i l'ús de la llengua vernacla, L’Estel, Valencia, 1965.

DE MIGUEL RODRÍGUEZ, Amando, «Los intelectuales castellanos y la cuestión catalana», Papers: revista de sociologia 12, 1979, pp. 115-138.

DE UGALDE, Martín (dir.), El libro blanco del Euskara, Euskaltzaindia-Real Academia de la Lengua Vasca, Bilbao, 1977.

ESCRIBANO, Daniel, «El règim d’oficialitat lingüística a Catalunya durant la Segona República espanyola», Recerques 70, 2015, pp. 125-159.

ESCRIBANO, Daniel, El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República, Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2020.

ENSENYAT PUJOL, Gabriel, Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, Tres i Quatre, València, 2022.

FALCÓN, Mario, Conozco mis derechos: cartilla popular de derecho usual, Editorial Magisterio Español, Madrid, 1967.

FALCÓN, Mario, «Presentación», en MELIÀ, Josep, Informe sobre la lengua catalana, Editorial Magisterio Español, Madrid, 1970.

FALCÓN, Mario, ¿Conoce usted sus derechos? (Una aproximación al derecho español), Editorial Magisterio Español; Editorial Prensa Española, 1975.

FERRER I GIRONÈS, Francesc, La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui, Edicions 62, Barcelona, 1985.

FULLANA, Miquel, «Recordant Joan Ballester, patriota català», Lluc 669, septiembre-octubre 1981, p. 30.

FULLANA, Miquel, Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear, Obra Cultura Balear, Palma, 1991.

FURIÓ, Antoni, «Història i ideologia. Nosaltres, els valencians i el debat sobre la industrialització al País Valencià», Afers, 71/72, 2012, pp. 17-64.

FUSTER, Joan, Qüestió de noms, Edicions d’Aportació Catalana, Barcelona, 1962.

FUSTER, Joan, «Informaciones sobre el catalán», Destino 1715, 15-VIII-1970, p. 13.

GÁMEZ, Carles, Al vent. Crònica d’una nova cançó. Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2009.

GARRIDO LÓPEZ, Carlos «El regionalismo ‘funcional’ del Régimen de Franco», Revista de Estudios Políticos, 115, 2002, pp. 111-127.

GENIOLA, Andrea, «El nacionalismo regionalizado y la región franquista: dogma universal, particularismo espiritual, erudición folklórica (1939-1959)», en ARCHILÉS, Ferran y SAZ, Ismael (eds.), Naciones y estado. La cuestión española, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2014a, pp. 189-224.

GENIOLA, Andrea, «Es tan sano el regionalismo valenciano. Regionalisme i anticatalanisme al País Valencià durant el franquisme (1962-1977)», Afers, 79, 2014b, pp. 619-641.

GENIOLA, Andrea, «Una Cataluña española, una Vasconia españolísima. (Re)construcción de un relato, (re)significación de un imaginario (1939-1959)», Ayer, 123, 2021, pp. 51-78.

GONZÁLEZ I VILALTA, Arnau, La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans, Editorial Afers, Catarroja-Barcelona, 2006.

HARO TECGLEN, Eduardo, «Necrológica. Manuel Cerezales González, periodista, crítico y editor», El País, 30 de enero de 2005.

LARREULA, Enric, Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

LLADONOSA LA TORRE, Mariona y LLADONOSA VALL-LLEBRERA, Manuel, Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977), Grup Enciclopèdia, Barcelona, 2021.

LLOMPART, Josep Maria, «Una mica de pròleg» en MELIÀ, Josep, Primer llibre de notes, Editorial Moll, Palma, 1967, pp. 7-9.

MARIMON RIUTORT, Antoni, «Josep Melià, entre la història i la política» en MELIÀ, Josep, Obres completes de Josep Melià. Volum I. Pensament, Proa, Barcelona, 2001.

MARÍN CORBERA, Martí, «El regionalisme instrumental: franquisme i catalanisme entre el tardofranquisme i la transició», en MUNTANER, M., PICORNELL, M., PONS, M., REYNÉS, J.A. (eds.), Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2010, pp. 55-72.

MARÍN CORBERA, Martí, «Los gobernadores civiles del franquismo. 1936-1963: Seis personajes en busca de autor», Historia y política, 29, 2013, pp. 269-299.

MARTÍN DE LA GUARDIA, Ricardo, Cuestión de tijeras. La censura en la transición a la democracia, Editorial Síntesis, Madrid, 2008.

MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A. «Del capitalismo de edición moderno. Las empresas editoriales: negocios, política y cultura. Los años sesenta», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015 a, pp. 273-328.

MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A. «La transición editorial. Los años setenta», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015 b, pp. 329-386.

MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A. «Editoriales y libros en catalán, gallego y euskera», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015 c, pp. 835-858.

MASSOT I MUNTANER, Josep, «Josep M. Quadrado i la Renaixença», Serra d’Or, 111, diciembre de 1968, pp. 87-88.

MASSOT I MUNTANER, Josep, Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1978.

MELIÀ, Josep, Primer llibre de notes, Editorial Moll, Palma, 1967 a.

MELIÀ, Josep, Els mallorquins, Editorial Daedalus, Palma, 1967 b.

MELIÀ, Josep, Los mallorquines, Cuadernos para el diálogo, Madrid, 1968.

MELIÀ, Josep, Informe sobre la lengua catalana, Editorial Magisterio Español, Madrid, 1970.

MELIÀ, Josep, La nació dels mallorquins, Selecta, Barcelona, 1977.

MENCHERO DE LOS RÍOS, Carmen, «La modernización de la censura: la Ley de 1966 y su aplicación», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015, pp. 67-96.

MESTRE SUREDA, Bartomeu, Crònica de la Cançó catalana, Universitat de les Illes Balears, Palma, 1987.

MONER, Catalina, «Els movimients culturals. L’Obra Cultural Balear (1962-1982)» en COMPANY i MATES, Arnau y SERRA i BUSQUETS, Sebastià (coord.), XIX Jornades d’Estudis Històrics Locals. El movimiento associatiu a les illes Balears des del final del segle XIX fins a l’actualitat, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2001, pp. 241-268.

MONTEAGUDO, Henrique, O idioma galego baixo o franquismo da resistencia a normalización, Galaxia, Vigo, 2021.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel, «El nacionalismo español regionalizado y la reinvención de identidades territoriales, 1960-1977», Historia del presente, 13, 2009, pp. 55-70.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel, «De gaitas y liras: sobre discursos y prácticas de la pluralidad territorial en el fascismo español (1930-1950)», en RUIZ CARNICER, Ángel (dir.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, Zaragoza. 2013, vol. 1, pp. 289-316.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel, Suspiros de España. El nacionalismo español 1808-2018, Crítica, Barcelona, 2018.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel, Imperios y danzas. Nacionalismo y pluralidad territorial en el fascismo español (1930-1975), Marcial Pons Historia, Madrid, 2023.

PAYERAS FEMENIAS, Miquel, «Hi havia una feina bruta que calia fer» en PAYERAS FEMENIAS, Miquel (dir.), Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995. Promomallorca, Palma, 1995, pp. 6-9.

PICORNELL, Climent, «Entrevista amb Josep Melià», El Mirall 58, noviembre-diciembre 1992, pp. 6-19.

RICO GARCIA, Antoni, Joan Fuster i el pensament nacional, Editorial Afers, Catarroja/Barcelona, 2021.

RIQUER, Borja de, La dictadura de Franco. Historia de España, volumen 9, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

RIVALAN GUÉGO, Christine, «Formas y formatos. El libro de bolsillo», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015, pp. 473-520.

SAMSÓ, Joan, La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública (1939-1951), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.

SANTACANA, Carles, «El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”», en RIQUER, Borja de (dir.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. 10, La llarga postguerra, 1939-1960, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997, pp. 276-277.

SANTACANA, Carles, El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), Editorial Afers, Catarroja/Barcelona, 2000.

SANTACANA, Carles, «Els llargs seixanta a Catalunya i els debats d’una cultura en (re)construcció», en SANTACANA, Carles (coord.), Quan tot semblava possible… Els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975), Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2018, pp. 21-52.

SANTACANA, Carles, «Libros para reconectar con el mundo. Editoriales, traducciones y modernización cultural», en SANTACANA, Carles (ed.), Europa en España. Redes intelectuales transnacioles (1960-1975), Sílex, Madrid, 2022, pp. 23-58.

SAZ, Ismael, España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003.

SIMON TARRÉS, Antoni, La unitat d’Espanya com a valor polític.Una arqueologia intel·lectual, Editorial Afers, Catarroja-Palma-Barcelona, 2022.

SIN AUTOR, Nueva enciclopedia escolar. Grado Segundo, Hijos de Santiago Rodríguez, Burgos, 1954.

SOLDEVILA I BALART, Llorenç, La Nova Cançó 1958-1987. Balanç d’una acció cultural, L’Aixernador, Argentona, 1993.

SOLÉ I SABATER, Josep M. y VILLARROYA, Joan, Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975, Curial, Barcelona, 1994.

SURROCA, Robert, Joan Ballester i Canals (1913-1980), Edicions d’Òmnium Cultural, Barcelona, 2007.

TORREALDAI, Joan Mari, El libro negro del euskera, Ttarttalo, Donostia, 1998.

VALLVERDÚ I BORRÀS, Marta, Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60, L’Avenç, Barcelona, 2022.

VIÑAO FRAGO, Antonio, «El libro escolar», en MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A., Historia de la edición en España 1939-1975, Marcial Pons, Ediciones de Historia, Madrid, 2015, pp. 681-698.
Sección
Miscelánea