De la modernidad a la reacción. Josep Maria Tallada, economía y política (1884-1946).

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Publicado 01-02-2023
Paola Lo Cascio

Resumen

Este artículo analiza la figura de Josep Maria Tallada i Paulí, economista catalán de la primera mitad del siglo XX. La opción de reconstruir la trayectoria de Tallada tiene que ver con dos razones. En primer lugar, porque fue un intelectual prestado a la política, o un actor político-intelectual: rastrear su trayectoria atendiendo a su contextualización, proporciona la posibilidad de profundizar en la acción de un sector que fue clave en la consolidación de la hegemonía de la Lliga Regionalista antes de la Dictadura primorriverista, siendo Tallada un actor destacado en la construcción de las redes intelectuales y de competencias que sostuvieron ese proyecto. En segundo lugar, su larga trayectoria, firmemente enraizada en los planteamientos racionalistas y modernizantes, permite profundizar en los procesos y las evoluciones que le llevaron -como a otros intelectuales regionalistas-, a adherirse a la Dictadura de Franco después de la Guerra Civil

 

Abstract 139 | PDF Downloads 424 XML Downloads 56

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

Regionalismo catalán, economistas, taylorismo, Mancomunitat de Catalunya, franquismo

References
ALMENDROS, Alfons. Francesc Cambó la forja d'un policy maker. PAM, Barcelona, 2000.

ASTIGARRAGA, Jesús; ZABALZA, Juan. The German Historical School in Spain: From the Fringes to Mainstream (1870–1936). En The German Historical School and European Economic Thought. Routledge, London, 2015. p. 97-114.

BALCELLS, Albert (ed.). La Mancomunitat de Catalunya (1914): simposi del centenari. Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, 2015.

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Proa, Barcelona, 1996.

BURDIEL, Isabel; FOSTER, Roy. La historia biográfica en Europa. Nuevas perspectivas. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2015.

CASALS MESEGUER, Xavier. Auge y declive del “partido militar” de Barcelona (1898-1936). Iberic@ l. Révue d’études ibériques et ibéro-americaines, 2013, no 4, p. 163-180.

CASASSAS, Jordi (ed.). La dictadura de Primo de Rivera: 1923-1930: textos. Anthropos, Barcelona, 1983.

CASSEL, Gustav. Worlds monetary problems: Two memoranda. Constable and Company Limited, London, 1921.

COLOMINES I COMPANYS, Agustí L'Estat i l'autonomia política en el pensament catalanista del primer terç del segle XX. Afers: fulls de recerca i pensament, 1992, vol. 7, no 13, p. 57-80.

COLOMINES I COMPANYS, Agustí; MADAULA, Aurora. Pàtria i progrés: la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Comanegra, Barcelona, 2014.

CORTÉS MARTÍ, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936: pensament organitzatiu a Catalunya. Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2011.

COSTA PINTO, António (ed.). Corporatism and fascism: the corporatist wave in Europe. Taylor & Francis, London, 2017.

DARD, Olivier. Le rendez-vous manqué des relèves des années trente. Presses Universitaires de France-PUF, Paris, 2002.

DE LA CALLE VELASCO, María Dolores. La Comisión de Reformas sociales: de la represión al análisis de la conflictividad social. Studia histórica. Historia contemporánea, 1984, vol. 2.

DE RIQUER I PERMANYER, Borja. Francesc Cambó: una biografia necesaria y compleja. Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 2011, no 8.

DE RIQUER I PERMANYER, Borja. Francese Cambó: un regeneracionista desbordado por la política de masas. Ayer, 1997, no 28, p. 91-125.

DE RIQUER, Borja L'últim Cambó (1936-1947): la dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme. Eumo, Vic 1996.

DE RIQUER, Borja. Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904. Edicions 62, Barcelona, 1977.

EALHAM, Chris. Class, culture and conflict in Barcelona, 1898-1937. Routledge, London, 2004.

EHRLICH, Charles E. Lliga regionalista: lliga Catalana 1901-1936. Editorial Alpha, Barcelona 2004.

FUENTES CODERA, Maximiliano. Un viaje por los extremos: Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo, Comares, Granada, 2017.

FULQUET, Josep Maria. Cebria de Montoliu, traductor de Shakespeare. En: Lezcano, E. Many sundry wits gathered together Aarhus Universitet Matematisk Institut, Aahrus, 1997, pp.177-185.

GARCÍA GONZÁLEZ, Guillermo. Los inicios del reformismo social en España: la primera legislación social y la comisión de reformas sociales. Gaceta Laboral, 2008, vol. 14, no 2, p. 251-270.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. El Máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración [1917-1931]. Consejo superior de investigaciones científicas, Madrid, 1999.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. La España de Primo de Rivera: la modernización autoritaria 1923-1930. Alianza Editorial, Madrid 2005.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. La razón de la fuerza: Una perspectiva de la violencia política en la España de la Restauración. Ayer, 1994, no 13, p. 85-113.

GUIRAO, Antoni El procés nacionalitzador a La Cataluña. Cercles: revista d'història cultural, 2002, no 5, p. 104-115.

GUIRAO, Antoni La Cataluña. Ideologia i poder a la Catalunya noucentista. Cercles. Revista d'Història Cultural, 1998, no 1.

HAWTREY, R. G. Currency and Credit, Longmans. Green and Co., London, 1919.

IZQUIERDO, Santiago. El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Proa, Barcelona, 2002.

JARDÍ, Enric. El pensament de Prat de la Riba. Editorial Alpha, Barcelona 1983.

KELLER, Suzanne Infeld. Beyond the ruling class: Strategic elites in modern society. Transaction Publishers, Nueva Jersey, 1991.

LO CASCIO, Paola “Del Secretariat d’Aprenentatge a l’Institut d’Orientació Professional. La recepció institucional del taylorisme a Catalunya (1912-1923)”, en: ABELLÓ I GÜELL, Teresa, et al. Postguerres/Aftermaths of War. Congrés Internacional:«Postguerres| Aftermaths of War», Ventall, Barcelona 2019, pp. 953-969

LO CASCIO, Paola. Josep Maria Tallada en las páginas de La Vanguardia Española. Barcelona quaderns d'història, 2018, no 25, p. 231-246.

MARINELLO, Juan Cristóbal. Pistolerismo y violencia sindical en Barcelona (1917-1923). Barcelona quaderns d'història, 2020, no 26, p. 133-148.

MARRAUD GONZÁLEZ, Gerardo. En los orígenes de la Administración sociolaboral: del Instituto de Reformas Sociales al Ministerio de Trabajo. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 2003, no 1, p. 141-166.

MASALLES FELIU, Joan. Cebrià de Montoliu. Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 1994, no 16, p. 7-8.

MONEREO PÉREZ, José Luis, La Reforma Social en España: Adolfo Posada, Ministerio de Trabajo e Inmigración, Madrid, 2003

PASCUAL, Jordi. “90 anys d'estudis d'economia a Catalunya i les perspectives a les portes del segle XXI”. Anuari de la Societat Catalana d'Economia, 1998, p. 134-139.

PASETTI, Matteo. L'Europa corporativa: una storia transnazionale tra le due guerre mondiali. Bologna: Bononia University Press, 2016.

POSADA, Adolfo. Recordando al Instituto de Reformas Sociales. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 2003, no 1, p. 17-25.

RIGOBON, Patrizio. Enric Prat de la Riba: l'ideologia del pragmatismo nazionalista catalano. Spagna contemporanea, 1992, no 1, p. 25-48.

ROCA, Francesc (Ed) Cebrià de Montoliu, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1993

ROCA, Francesc (ed.). El Pensament Económic Català, 1900-1970. Edicions Universitat Barcelona, 1994.

ROCA, Francesc, et al. Cebrià Montoliu y la" ciència cívica". Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1971, p. 41-46.

ROCA, Francesc. La" Gross Barcelona": dues introduccions. Recerques: història, economia, cultura, 1976, p. 119-135.

SÁNCHEZ MARÍN, Ángel Luis. El Instituto de Reformas Sociales: origen, evolución y funcionamiento. Revista Crítica de la Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, 2014, no 8, p. 7.

UCELAY DA CAL, Enric. El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España. Edhasa, Barcelona, 2003.

UCELAYA DA CAL, Enric. «La Diputació i la Mancomunitat: 1914-1923» y «La Diputació durant la dictadura: 1923-1930». Història de la Diputació de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987, p. 37-259.

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume. La ingeniería de la autonomía: catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española. Ayer, 2019, no 114, p. 243-275.

ZARCO, Juan. Notas sobre el Instituto de Reformas Sociales y las tres historias de la sociología española. Reis, 1999, p. 129-152.
Sección
Miscelánea