From Modernity to Reaction. Josep Maria Tallada, Economics and Politics (1884-1946)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Published 01-02-2023
Paola Lo Cascio

Abstract

This paper focuses the figure of Josep Maria Tallada i Paulí, a Catalan economist from the first half of the 20th century. The option to reconstruct the trajectory of Tallada has to do with two main reasons. Firstly, because he presents the profile of an intellectual lent to politics, or rather of a political-intellectual actor: tracing his trajectory according to his contextualization, provides the possibility of deepening the action of a sector that was key in the consolidation of the hegemony of the Regionalist League before the dictatorship of Primo de Rivera, being Tallada a prominent actor in the construction of the intellectual networks and competencies that supported the Lliga project. Secondly, his extended career, firmly rooted in rationalist and modernizing approaches, allows us to deepen the processes and evolutions that led him - like other regionalist intellectuals - to adhere to the Franco dictatorship after the  Spanish Civil War.

Abstract 157 | PDF (Español) Downloads 437 XML (Español) Downloads 56

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

Catalan Regionalism, economists, Taylorism, Mancomunitat de Catalunya, Francoism

References
ALMENDROS, Alfons. Francesc Cambó la forja d'un policy maker. PAM, Barcelona, 2000.

ASTIGARRAGA, Jesús; ZABALZA, Juan. The German Historical School in Spain: From the Fringes to Mainstream (1870–1936). En The German Historical School and European Economic Thought. Routledge, London, 2015. p. 97-114.

BALCELLS, Albert (ed.). La Mancomunitat de Catalunya (1914): simposi del centenari. Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, 2015.

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Proa, Barcelona, 1996.

BURDIEL, Isabel; FOSTER, Roy. La historia biográfica en Europa. Nuevas perspectivas. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2015.

CASALS MESEGUER, Xavier. Auge y declive del “partido militar” de Barcelona (1898-1936). Iberic@ l. Révue d’études ibériques et ibéro-americaines, 2013, no 4, p. 163-180.

CASASSAS, Jordi (ed.). La dictadura de Primo de Rivera: 1923-1930: textos. Anthropos, Barcelona, 1983.

CASSEL, Gustav. Worlds monetary problems: Two memoranda. Constable and Company Limited, London, 1921.

COLOMINES I COMPANYS, Agustí L'Estat i l'autonomia política en el pensament catalanista del primer terç del segle XX. Afers: fulls de recerca i pensament, 1992, vol. 7, no 13, p. 57-80.

COLOMINES I COMPANYS, Agustí; MADAULA, Aurora. Pàtria i progrés: la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Comanegra, Barcelona, 2014.

CORTÉS MARTÍ, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936: pensament organitzatiu a Catalunya. Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2011.

COSTA PINTO, António (ed.). Corporatism and fascism: the corporatist wave in Europe. Taylor & Francis, London, 2017.

DARD, Olivier. Le rendez-vous manqué des relèves des années trente. Presses Universitaires de France-PUF, Paris, 2002.

DE LA CALLE VELASCO, María Dolores. La Comisión de Reformas sociales: de la represión al análisis de la conflictividad social. Studia histórica. Historia contemporánea, 1984, vol. 2.

DE RIQUER I PERMANYER, Borja. Francesc Cambó: una biografia necesaria y compleja. Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 2011, no 8.

DE RIQUER I PERMANYER, Borja. Francese Cambó: un regeneracionista desbordado por la política de masas. Ayer, 1997, no 28, p. 91-125.

DE RIQUER, Borja L'últim Cambó (1936-1947): la dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme. Eumo, Vic 1996.

DE RIQUER, Borja. Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904. Edicions 62, Barcelona, 1977.

EALHAM, Chris. Class, culture and conflict in Barcelona, 1898-1937. Routledge, London, 2004.

EHRLICH, Charles E. Lliga regionalista: lliga Catalana 1901-1936. Editorial Alpha, Barcelona 2004.

FUENTES CODERA, Maximiliano. Un viaje por los extremos: Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo, Comares, Granada, 2017.

FULQUET, Josep Maria. Cebria de Montoliu, traductor de Shakespeare. En: Lezcano, E. Many sundry wits gathered together Aarhus Universitet Matematisk Institut, Aahrus, 1997, pp.177-185.

GARCÍA GONZÁLEZ, Guillermo. Los inicios del reformismo social en España: la primera legislación social y la comisión de reformas sociales. Gaceta Laboral, 2008, vol. 14, no 2, p. 251-270.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. El Máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración [1917-1931]. Consejo superior de investigaciones científicas, Madrid, 1999.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. La España de Primo de Rivera: la modernización autoritaria 1923-1930. Alianza Editorial, Madrid 2005.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo. La razón de la fuerza: Una perspectiva de la violencia política en la España de la Restauración. Ayer, 1994, no 13, p. 85-113.

GUIRAO, Antoni El procés nacionalitzador a La Cataluña. Cercles: revista d'història cultural, 2002, no 5, p. 104-115.

GUIRAO, Antoni La Cataluña. Ideologia i poder a la Catalunya noucentista. Cercles. Revista d'Història Cultural, 1998, no 1.

HAWTREY, R. G. Currency and Credit, Longmans. Green and Co., London, 1919.

IZQUIERDO, Santiago. El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Proa, Barcelona, 2002.

JARDÍ, Enric. El pensament de Prat de la Riba. Editorial Alpha, Barcelona 1983.

KELLER, Suzanne Infeld. Beyond the ruling class: Strategic elites in modern society. Transaction Publishers, Nueva Jersey, 1991.

LO CASCIO, Paola “Del Secretariat d’Aprenentatge a l’Institut d’Orientació Professional. La recepció institucional del taylorisme a Catalunya (1912-1923)”, en: ABELLÓ I GÜELL, Teresa, et al. Postguerres/Aftermaths of War. Congrés Internacional:«Postguerres| Aftermaths of War», Ventall, Barcelona 2019, pp. 953-969

LO CASCIO, Paola. Josep Maria Tallada en las páginas de La Vanguardia Española. Barcelona quaderns d'història, 2018, no 25, p. 231-246.

MARINELLO, Juan Cristóbal. Pistolerismo y violencia sindical en Barcelona (1917-1923). Barcelona quaderns d'història, 2020, no 26, p. 133-148.

MARRAUD GONZÁLEZ, Gerardo. En los orígenes de la Administración sociolaboral: del Instituto de Reformas Sociales al Ministerio de Trabajo. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 2003, no 1, p. 141-166.

MASALLES FELIU, Joan. Cebrià de Montoliu. Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 1994, no 16, p. 7-8.

MONEREO PÉREZ, José Luis, La Reforma Social en España: Adolfo Posada, Ministerio de Trabajo e Inmigración, Madrid, 2003

PASCUAL, Jordi. “90 anys d'estudis d'economia a Catalunya i les perspectives a les portes del segle XXI”. Anuari de la Societat Catalana d'Economia, 1998, p. 134-139.

PASETTI, Matteo. L'Europa corporativa: una storia transnazionale tra le due guerre mondiali. Bologna: Bononia University Press, 2016.

POSADA, Adolfo. Recordando al Instituto de Reformas Sociales. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 2003, no 1, p. 17-25.

RIGOBON, Patrizio. Enric Prat de la Riba: l'ideologia del pragmatismo nazionalista catalano. Spagna contemporanea, 1992, no 1, p. 25-48.

ROCA, Francesc (Ed) Cebrià de Montoliu, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1993

ROCA, Francesc (ed.). El Pensament Económic Català, 1900-1970. Edicions Universitat Barcelona, 1994.

ROCA, Francesc, et al. Cebrià Montoliu y la" ciència cívica". Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1971, p. 41-46.

ROCA, Francesc. La" Gross Barcelona": dues introduccions. Recerques: història, economia, cultura, 1976, p. 119-135.

SÁNCHEZ MARÍN, Ángel Luis. El Instituto de Reformas Sociales: origen, evolución y funcionamiento. Revista Crítica de la Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, 2014, no 8, p. 7.

UCELAY DA CAL, Enric. El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España. Edhasa, Barcelona, 2003.

UCELAYA DA CAL, Enric. «La Diputació i la Mancomunitat: 1914-1923» y «La Diputació durant la dictadura: 1923-1930». Història de la Diputació de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987, p. 37-259.

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume. La ingeniería de la autonomía: catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española. Ayer, 2019, no 114, p. 243-275.

ZARCO, Juan. Notas sobre el Instituto de Reformas Sociales y las tres historias de la sociología española. Reis, 1999, p. 129-152.
Section
Miscellany