The Search for the Disappeared. From the Public Policies of The Governments of the Republic to the Abandonment of Franco's Dictatorship

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Published 01-06-2025
Oriol Dueñas Iturbe

Abstract

This article provides an initial overview of public policies related to the disappeared from the civil war, whether civilian or military, that were carried out during the Republic and later during Franco’s dictatorship. The first part deals with how the governments of the Republic, both the central government and the Generalitat de Catalunya, as well as non-governmental organisations, carried out various actions to respond to the relatives of those missing in action and the victims of the repression of the first months of the conflict. With the arrival of Franco’s dictatorship, public policies to locate the war disappeared only focused on responding to one part of society, the victors. The families of the defeated received no support from the state. Despite this abandonment, many families did not cease their efforts to search through different channels for information about their missing loved ones.

Abstract 167 | PDF (Español (España)) Downloads 188 XML (Español (España)) Downloads 16

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

repression, Spanish Civil War, Spanish Republic, Francoism, missing, dead

References
ALEJANDRE GARCÍA, José A., «La protección social en el primer franquismo. Régimen jurídico de las pensiones y prestaciones extraordinarias originadas por la Guerra Civil», Anuario de historia del derecho español, núms. 78-79, 2008-2009, pp. 371-396.

ALÍA MIRANDA, Francisco, La otra cara de la guerra. Solidaridad y humanitarismo en la España republicana durante la guerra civil (1936-1939), Sílex Universidad, Madrid, 2020.

ALONSO CARBALLÉS, Jesús J., «El primer exilio de los vascos, 1936-1939», Historia Contemporánea, núm. 35, 2007, pp. 683-708.

ARRIEN, Gregorio; GOIOGANA, Iñaki, El primer exili dels vascos. Catalunya 1936-1939, Fundación Trias Fargas - Fundación Sabino Arana, Barcelona - Bilbao, 2000.

BALCELLS, Albert, Justícia i presons després de maig de 1937 a Catalunya, Dalmau Editors, Barcelona, 1989.

BALSEBRE TORROJA, Armand; FONTOVA, Rosario, Las cartas de La Pirenaica, Ediciones Cátedra, Madrid, 2014.

BERGER MULATTIERI, Gonzalo, Les Milícies antifeixistes de Catalunya: voluntaris per la llibertat, Eumo Editorial, Vic, 2018.

BERNAL, Maria Dolors; CORBALÁN, Joan, La veu dels morts silenciats. Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2017.

CAPELLÀ i ROIG, Margalida, «El derecho a interponer recursos y a obtener reparación de los familiares de personas desaparecidas durante la guerra civil española», Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, núm. 20, 2022, pp. 104-140.

CARALT i GIMÉNEZ, Andreu, 3.669 biberons. Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2017.

CATTINI, Giovanni, «El cost humà de la Guerra Civil», en SOLÉ i SABATÉ, Josep M.; VILLARROYA, Joan (dirs.), La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), vol. IV, «Derrota, ocupació militar i exili», Edicions 62, Barcelona, 2005, pp.173-185.

CLEMENTE, Josep Carles, El árbol de la vida. La Cruz Roja en la guerra civil española (1936-1939), Laboratorios Beecham, Madrid, 1993.

DUEÑAS, Oriol; SOLÉ, Queralt, El jutge dels cementiris clandestins. Josep Maria Bertran de Quintana 1884-1960, Gregal, Maçanet de la Selva, 2012.

ESPINOSA MAESTRE, Francisco (coord.), Violencia roja y azul: España, 1936-1950, Crítica, Barcelona, 2010.

ETXEBERRIA, Francisco; SOLÉ, Queralt, «Fosas comunes de la Guerra Civil en el siglo XXI: antecedentes, interdisciplinariedad y legislación», Historia Contemporánea, núm. 60, pp. 401-431.

FOUCE, José Guillermo, «Recuperación de la memoria histórica desde la psicología», Psicología sin fronteras. Revista Electrónica de Psicología y Comunitaria, núm. 2, 2006, pp.58-76.

GÓMEZ MARÍN, Inmaculada; HERNÁNDEZ JIMÉNEZ, José A., «Revisión de la Guerra Civil Española y la posguerra como fuente de traumas psicológicos desde un punto de vista transgeneracional», Clínica e investigación. Revista electrónica de psicología, vol. 5, núm. 3, 2011, pp. 473‐491.

GORCHS FONT, Anna; REIXACH BRIA, Roser, Guerra i repressió a Prats de Lluçanès 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2019.

HERNÁNDEZ-CONESA, Juana María; MIRALLES-SANGRO, María Teresa; SEGURA-LÓPEZ, Gabriel; CAYUELA-FUENTES, Pedro S.; GIMÉNEZ-ANDREU, María del Rosario, «La Cruz Roja Española en el territorio Republicano durante la Guerra Civil (1936-1939): un análisis histórico documental acerca de su organización», Paraninfo digital. Monográficos de investigación en salud, núm. 20, Granada, 2014.

HERNÁNDEZ DE MIGUEL, Carlos, Los campos de concentración de Franco. Sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas, Ediciones B, Barcelona, 2019.

JULIÁ, Santos (coord.), Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 1999.

LEDESMA, José Luis, «La “Causa General”: fuente sobre la “represión”, la guerra civil (y el franquismo)», Spagna contemporanea, núm. 28, 2005, pp. 203-220.

LEDESMA, José Luis; RODRIGO, Javier, «Caídos por España, mártires de la libertad. Víctimas y conmemoración de la Guerra Civil en la España posbélica (1939-2006)», Ayer, núm. 63, 2006, pp.233-255.

LORENZO RUBIO, César, Solidaritat, justícia, memòria, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2019.

MATTHEWS, James, Soldados a la fuerza. Reclutamiento obligatorio durante la Guerra Civil 1936-1939, Alianza Editorial, Madrid, 2012.

ORTIZ HERAS, Manuel, «Memoria social de la Guerra Civil: la memoria de los vencidos, la memoria de la frustración», Historia Actual Online, núm. 10, 2006, pp. 179-198.

PAGÈS, Pelai, Justícia i guerra civil. Els tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939), Base, Barcelona, 2015.

PRESTON, Paul, El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después, Debate, Barcelona, 2011.

REY REGUILLO, Fernando del, Retaguardia roja: violencia y revolución en la guerra civil española, 3.ª edición, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2020.

RODRIGO, Javier, Cautivos. Los campos de concentración en la España franquista, 1936-1947, Crítica, Barcelona, 2005.

RUIZ-VARGAS, José Maria, «Trauma y memoria de la Guerra Civil y la dictadura franquista», International Journal of Iberian Studies, vol. 19, núm. 1, 2006, pp.1-39.

SAMANIEGO ARRILLAGA, Enrique, «Un ejercicio de memoria histórica: La Cruz Roja durante la Guerra Civil del 36, en el País Vasco», Boletín de la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País, vol. LXXV, núms. 1-2, 2019, pp. 301-371.

SAQQA, Miriam, Cuerpos nación. Las exhumaciones de los mártires y caídos por Dios y por España (1936-1951), tesis inédita, Universidad Complutense de Madrid, 2022.

SOLÉ, Queralt, «El treball que està desenvolupant la Generalitat de Catalunya», Dovella, 2004, pp. 22-25.

SOLÉ, Queralt, Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), Afers, Catarroja, 2008.

SOLÉ, Queralt, «Prats de Lluçanès i Gurb: les fosses comunes de la Guerra Civil exhumades com a prova pilot per part de la Generalitat de Catalunya», Ausa, vol. 25, núm. 170, 2012, pp. 769-789.

SOLÉ I SABATÉ, Josep M.; VILLARROYA I FONT, Joan, La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

VÁZQUEZ OSUNA, Federico, La rebel·lió dels tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931-1953). La judicatura i el ministeri fiscal, Afers, Catarroja, 2005.

YUSTA RODRIGO, Mercedes, «El pasado como trauma. Historia, memoria y recuperación de la memoria histórica en la España actual», Pandora, núm. 12, 2014, pp. 23-41.
Section
Miscellany