The Katalunian gizarte ongizate sare bat sortzea. Manresako adibidea (1850-1936)
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
Laburpena
Manresa hiriaren kasua abiapuntutzat hartuta, Kataluniaren erdialdeko hiri industriala den hiri industriala, 1850etik 1936ra bitartean gaixotasun bajak, ezintasuna, heriotza, amatasuna... estaltzeko garatu ziren gizarte-ongizateko hainbat ekimen erakutsi nahi dira ( Hermandades de socorros mutualitateak, jatorri erlijiosoa, jatorri laikoa, montepío pribatuena, merkataritza sozietateena, enpresa ekimenena, administrazio publikoarena...). Erakutsi nahi da ez zela Estatuaren ekintzarik ezaren ondorioz izan, baizik eta komunitatearen gaitasunagatik eta gizartean dauden sinesmen ezberdinengatik. Azken emaitza izan zen ia familia guztiak modu batera edo bestera estali zirela. Aldeak egon baziren, neurri batean, ekoizpen-sektore ezberdinen negoziazio politiko-gaitasun desberdinagatik izan zen.
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
BARNOSELL, G., Orígens del sindicalisme català, Eumo, Vic, 1999.
BARNOSELL, G., "Relaciones conflictivas. Maestros y mancebos en Barcelona (1820-1856)", D.D.A.A., en En el nombre del oficio.el trabajador especializado: Corporativismo, adaptación y protesta, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005, pp. 23-46
BENGOECHEA, S., "Les organitzacions patronals catalanes en el tombant de segle", Afers, 13, 1992, pp. 103-120.
BENGOECHEA, S., "El catolicisme social a Catalunya (finals dels segle XIX-1919)", Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 9, 1998, pp. 129-148.
BIBILONI, A. y PONS, J., "El desarrollo de las mutualidades patronales de accidentes de trabajo en España: El mercado Balear: entre la competencia y la colusión (1920-1940)", Revista de historia industrial, 15, 1999, pp. 83-104.
CAMPS, M., "Evolució i anàlisi de les conductes mèdiques a Catalunya", Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 10, 1988, pp. 77-94.
CANALES, A., El sistema español de clases pasivas del estado, Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 1995.
CASAMITJANA, N., "Confraries, germandats i gremis a la Cerdanya de finals del segle XVIII, segons l’Expedient General de Confraries", Querol. Revista Cultural de Cerdanya, 26, 2020, pp. 28-34.
CASTILLO. S., Solidaridad desde abajo. Trabajadores y socorros mutuos en la España contemporánea, UGT. Centro de Estudios Históricos, Madrid, 1994..
COLOMER, P., Barcelona, una capital del fil, MUHBA, Barcelona, 2014.
DIEZ, F., Viles y mecánicos. Trabajo y sociedad en la Valencia preindustrial, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia, 1990
DREYFUS, M., y VAN DER LINDEN, M., Social security mutualism: The comparative history of mutual benefit societies, Lang, 1996.
DUCH, M., "El mutualismo catalán: La construcción desde debajo de la ciudadanía social", Historia Contemporánea, 61, 2019, pp. 797-833.
ESPUNY, M. J., GARCIA, G., y PAZ, O., Un análisis histórico-jurídico de la dependencia merantil catalana, Dykinson, Madrid, 2011.
FERRER ALOS, L., Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII-XIX), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987.
FERRER ALOS, L., "La indústria de la seda a Manresa", en D.D.A.A., El món de la seda i Catalunya, Museu Textil de Terrassa, Barcelona, 1991, pp. 199-211.
FERRER ALOS, L, "La cintería en Manresa en el siglo XIX. Industrialización y pequeña empresa", en NADAL, J y CATALAN, J., La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (s. XIX-XX), Alianza, Madrid, 1994, pp. 225-267.
FRANCO, G., "Asociacionismo femenino en la España del siglo XVIII: Las Hermandades de Socorro de Mujeres", Cuadernos de Historia Moderna, 16, 1995, pp. 179-199.
GONZALEZ ROTHVOSS, M., Anuario Español de Política Social, 1934-1935. Legislación del Trabajo; jurisprudencia, Bases de Trabajo de los jurados Misctos; estadísticas, bibliografia social, Sucesores de Ribadenera, Barcelona, 1934.
GRABULEDA, C, Salut pública i creixement urbà. Política i acció social en el sorgiment de la Barcelona contemporània, Tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra. 2003.
HERRAIZ, C., "Los montepíos militares del siglo XVIII como origen del sistema de clases pasivas del Estado", Revista del Ministerior de TRabajo y Asuntos Sociales, 58, 2005, pp. 177-208.
LARGO JIMENEZ, F., Mutualismo y capital social. El papel de la Federación de Mutualidades de Cataluña, 1896-1936, Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
LARGO JIMENEZ, F., y PUJOL-ANDREU, J. (2016), "Desarrollo y crisis del mutualismo de trabajadores en España en el siglo XX: Nueva aproximación desde el capital social", Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 20.
LARGO JIMENEZ, F., "El fons documental de la mutualitat de Sant Isidre de Montornès del Vallès (1875-1961)", en Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers, Granollers, 2012, pp. 121-128.
LLADONOSA, M., Catalanisme i moviment obrer: El CADCI entre 1903 i 1923, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998.
LÓPEZ CASTELLANO, F., "Una sociedad «de cambio y no de beneficencia». El asociacionismo en la España liberal (1808-1936)", CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, 44, 2003, pp. 195-228.
MARGALEF, M. C. , "La vertebració de l’ajut mutu a una societat pagesa: La Fatarella (Terra Alta) 1900-1936", Revista d’etnologia de Catalunya, 11, 1997, pp. 52-57.
MARTINEZ HOYOS, F., Una història de 800 anys: Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Mediterrània, Barcelona, 2012.
MASO, M., "Els cambrers de l’Aliança. Treball i societats obreres a la Barcelona d’inicis del segle XX", Recerques, 83, 2023, pp. 91-114.
MAZA, E., "El mutualismo y su polivalente papel en la España del siglo XIX (1839-1887)", Investigaciones Históricas, 11, 1991, pp. 173-198.
MORETA, M., "Història i transcendència del mutualisme a Catalunya", Anales de medicina y cirugía, 241, 1975, pp. 239-248.
NIELFA, G., Los Sectores mercantiles en Madrid en el primer tercio del siglo XX: Tiendas, comerciantes y dependientes de comercio, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid, 1985.
OLIVERAS, J., La consolidació de la ciutat industrial, Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa, 1986.
OLLE, J. M.. El moviment obrer a Catalunya 1840-1843, Nova Terra, Barcelona, 1973.
PERRAMON, M., "Les vagues del 1890 a Manresa", Dovella, 1990, pp. 33-36.
PERRAMON, M. Associacions obreres a Manresa (1890-1920). Mutualitats, cooperatives i Societats de Resistencia. Inédito, Arxiu Comarcal del Bages, 1990.
PONS, J., "El seguro de accidentes de trabajo en España: De la obligación al negocio (1900–1940)", Investigaciones de Historia Económica, 2 (4), 2006, pp. 77-100.
PONS, J., "Los inicios del seguro social de salud en España, 1923-1949: Del seguro de maternidad al Seguro Obligatorio de Enfermedad", en XVI Encuentro de Economía Pública: 5 y 6 de febrero de 2009: Palacio de Congresos de Granada, 2009, mecanog.
PONS, J.,y SILVESTRE, J.. Los orígenes del Estado del Bienestar en España, 1900-1945: Los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2011.
ROMERO, J., La construcción de la cultura del oficio durante la industrialización. Barcelona, 1814-1860, Icaria Editorial, Barcelona, 2005.
RUMEU DE ARMAS, A. Historia de la Previsión Social en España, Revista de Derecho Privado, Madrid, 1944.
SANCHEZ DE MADARIAGA, E., "De la «caridad fraternal» al socorro mutuo. Las Hermandades de Socorro de Madrid en el siglo XVIII", en CASTILLO, S., Solidaridad desde abajo. Trabajadores y socorros mutuos en la España Contemporánea, UGT. Centro de Estudios Históricos, 1994, pp. 31-50
SARRET ARBOS, J., Historia de la indústria, del comerç i dels gremis de Manresa, Imp. de Sant Josep, Manresa, 1923.
SOLA, F., Història de Sallent, Vic, 1920.
SOLA, P., "El mutualismo y su función social: Sinopsis histórica", CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 44, 2003, pp. 175-198.
TORRADEFLOT, I., Reyal Confraria de Sant Salvador y gremi de pagesos, Manresa, 1906.
TORTELLA, G., Historia del seguro en España, Fundación MAPFRE, Madrid, 2014.
VEGA, E. (2007), "Mujeres y asociaciones obreras frente al Seguro Obligatorio de Maternidad durante la Segunda República", En Género y políticas del trabajo en España (1836-1936), Icària, 253-273
ZARZOSO, A.. "El patrimoni de la Salut", L’Eix, 12, 2021, pp. 28-45.
ZARZOSO, A., La práctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII , Tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, 2003.

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
Los autores que publican en la revista Historia Contemporánea aceptan los siguientes términos:
- Los autores conservan todos los derechos de autor de sus trabajos, pero también otorgan derechos de autor a la editorial académica (UPV / EHU Press) con fines de gestión de derechos de autor, vigilancia y protección.
- Los documentos se publican por defecto con una licencia de atribución CC Reconocimiento-NoComercial-SinObrasDerivadas 4.0. Usted es libre de: Compartir — copiar y redistribuir el material en cualquier medio o formato. La licenciante no puede revocar estas libertades en tanto usted siga los términos de la licencia. Bajo los siguientes términos:
Atribución — Usted debe dar crédito de manera adecuada, brindar un enlace a la licencia, e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo en cualquier forma razonable, pero no de forma tal que sugiera que usted o su uso tienen el apoyo de la licenciante.
NoComercial — Usted no puede hacer uso del material con propósitos comerciales.
SinDerivadas — Si remezcla, transforma o crea a partir del material, no podrá distribuir el material modificado.
No hay restricciones adicionales — No puede aplicar términos legales ni medidas tecnológicas que restrinjan legalmente a otras a hacer cualquier uso permitido por la licencia.
- Si un autor requiere una licencia CC más restringida (por ejemplo, CC-BY-SA), puede proporcionarla contactando a nuestro editor en: publicaciones@ehu.eus
- En particular, y sin tener que solicitar un permiso adicional, los documentos con licencia CC BY-NC-ND pueden depositarse en repositorios institucionales y sitios web académicos.
- "Post-prints" (es decir, las versiones aceptadas pero no editadas del manuscrito) también se pueden publicar previamente en línea, siempre que se especifique el reconocimiento de la autoría y la fuente como se indicó anteriormente.
Para usos no estándar de artículos o materiales publicados en Historia Contemporánea, comuníquese con nuestra editorial UPV / EHU Press en: collections@ehu.eus
https://orcid.org/0000-0002-4031-8801