Garaituen bizipenen berreraiketa Armendarizen Silencio roto filmean

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Argitaratua 29-05-2021
Ander Goikoetxea Pérez

Laburpena

Laburpena

Azken hamarkadetan, zinema iraganeko dokumentu bihurtu da testu idatzian eta dokumentu ofizialetan jasotako informazioa osatzeko iturri gisa. Baina XX. mendean eztabaida luzeak izan dira gai honen inguruan, zineak eta historiografiak mesfidantzaz begiratzen bait zioten elkarri. Gaur egun, ordea, autore gehienak ados daude zinema iraganeko dokumentua dela esatean. Zentzu horretan, iraganean girotutako film bati ezin zaio exijitu erabat zehatza eta egiazkoa izatea, baizik eta beti egiazkoa izatea. Silencio rotoren bidez, Armendarizek makiaren borroka antifaxista gogoratzen du. Lan honetan aipatutako filmaren eraikuntza narratiboaren hiru elementu nagusiak (pertsonaia, akzioa eta gatazka) identifikatuz eta aztertuz makiaren irudikapena aztertu nahi da. Beste autore batzuek Silencio roto filma aztertu dutela jakinda, lan honek ikuspegi berri batetik heldu nahi dio gaiari, aurreko ikerketen osagarri gisa: zuzendariak 40ko hamarkadako gerrillaren testuinguruan islatu dituen emakume garaituen bizipen basatiak.

Gako-hitzak: fikzioa; frankismoa; oroimen historikoa; ikus-entzunezko narratiba; indarkeria

Resumen

En las últimas décadas el cine se ha convertido en un documento del pasado como fuente para completar la información contenida en el texto escrito y en los documentos oficiales. No obstante, desde el siglo XX se han producido largas discusiones sobre este tema, ya que el cine y la historiografía se miraban desconfiadamente. En la actualidad, sin embargo, la mayoría de los autores coinciden en que el cine es un documento del pasado. En este sentido, a una película ambientada en el pasado no se le puede pedir que sea absolutamente exacta y veraz, sino que sea siempre sincera. Con Silencio roto, Armendáriz recuerda la lucha antifascista del maqui. En este trabajo se pretende analizar la representación del maqui mediante la identificación y análisis de los tres elementos principales de la construcción narrativa de la película: personajes, acción y conflicto. Sabiendo que otros autores han estudiado dicha película, este trabajo pretende abordar el tema desde una nueva perspectiva como complemento a investigaciones anteriores: las vivencias brutales de las vencidas que el director ha reflejado en el contexto de la guerrilla de los años 40.

Palabras-clave: ficción; franquismo; memoria histórica; narrativa audiovisual; violencia

Abstract

In recent decades, cinema has become a document of the past as a source to complete the information contained in the written text and official documents. But since the twentieth century there have been long discussions on this subject, since the cinema and historiography were looked distrustfully. At present, however, most of the authors agree that cinema is a document of the past. In this sense, a film set in the past cannot be asked to be absolutely accurate and truthful, but is always sincere. With Silencio roto, Armendáriz recalls the antifascist struggle of the machine. This paper aims to analyze the representation of the machine by identifying and analyzing the three main elements of the narrative construction of the reference film: characters, action and conflict. Knowing that other authors have studied this film, this paper aims to address the subject from a new perspective, as a complement to previous research. Thus, the director has retaken the question of the guerrilla of the 40's, taking into account the brutal experiences of the defeated.

Keywords: fiction; Francoism; historical memory; audiovisual narrative; violence

Nola aipatu

Goikoetxea Pérez, A. (2021). Garaituen bizipenen berreraiketa Armendarizen Silencio roto filmean. Zer - Komunikazio Ikasketen Aldizkaria, 26(50). https://doi.org/10.1387/zer.21867
Abstract 278 | PDF (Español) Downloads 220

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

fikzioa, frankismoa, oroimen historikoa, ikus-entzunezko narratiba, indarkeria

References
Aguilar Fernández, P. (1996). Memoria y olvido de la Guerra Civil española. Madril: Alianza Editorial.
Aguilar Fernández, P. (2006). La evocación de la guerra y del franquismo en la política, la cultura y la sociedad españolas. In Juliá, S. (ed.), Memoria de la guerra y del franquismo, 279-317. or. Madril: Taurus.
Barrenetxea Marañón, I. (2012). Cine, represión y Memoria Histórica. In A. Ibarra Aguirregabiria (ed.), No es país para jóvenes. III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea. Granada: Instituto Valentín Foronda. Hemendik eskuratua: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4721523.pdf
Galán Fajardo, E. (2007). Fundamentos básicos en la construcción del personaje para medios audiovisuales. Revista del Ces Felipe II, 7. zenb. Madril: Centro de Estudios Superiores Felipe II. Hemendik eskuratua: http://www.cesfelipesegundo.com/revista/articulos2007b/ElemaGalan.pdf
Gaudrealult, A. eta Jost, F. (1995). El relato cinematográfico. Cine y narratología. Bartzelona: Paidós Ibérica.
Juliá Díaz, S. (2003). Echar al olvido: Memoria y amnistía en la transición. Claves de razón práctica, 129. zenb., 14-25 or. Madril: Asociación de revistas culturales de España.
Liikanen, E. (2015). El papel de la literatura en la construcción de la memoria cultural: tres modos de representar la guerra civil y el franquismo en la novela española actual. Santiago de Compostela: USC.
Martínez Álvarez, J. (2012). Las películas sobre el maquis español: de la historia oficial a la memoria histórica. Cuadernos de Historia Contemporánea, 34. bol., 225-250 or. Madril: Universidad Complutense de Madrid.
Martínez Gil, F. (2013). La historia y el cine: ¿unas amistades peligrosas? Vínculos de Historia, 2. zenb., 351-372 or. Gaztela-Mantxa: Universidad de Castilla-La Mancha.
Montiel, A. (2001). Genaro no tiene quien le escriba. La madriguera. Revista de cine, 39. zenb., 55-57 or. Valentzia: Ediciones de intervención cultural S.L.
Pagès i Blanch, P. (2015). Historia y memoria histórica: Un análisis para el debate. Kult-ur, 2. bol, 4. zenb., 127-148 or. Valentzia: Universitat Jaume I.
Rosenstone, Robert A. (1997). El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Bartzelona: Ariel Historia.
Ryan, L. (2014). Deep Memory and the Impossibility of Civil Resistance in Alfons Cervera’s Maquis. Hispanic Research Journal. Iberian and Latin American Studies, 15. bol. 338-355 or. Londres: Taylor & Francis.
Saz, I. (2007). El "moment memòria". Justícia, veritat i reconciliació democràtica. Afers: fulls de recerca i pensament, 22. bol. 56. zenb. 27-40 or. Bartzelona: Editorial Afers.
Atala
Artikuluak