Montseny entre ruinas: impresiones arqueológicas de una anarquista

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Publicado 09-12-2019
Tomás Aguilera Durán

Resumen

Este artículo se aproxima al desconocido campo de la recepción de la Antigüedad en el pensamiento anarquista mediante el análisis de un texto específico: un artículo de 1926 sobre la ciudad de Ampurias escrito por Federica Montseny en La Revista Blanca, una autora y una publicación emblemáticas del periodo de auge de la ideología libertaria en España. Se comentan y contextualizan varias facetas del texto: el legado literario que incidió sobre su evocación poética de las ruinas, la proyección de la información histórica y arqueológica derivada de las excavaciones coetáneas, su idealización filohelenista vinculada al refuerzo identitario catalanista y el mensaje anticristiano que transmite al confrontar las distintas etapas del enclave. Se sondean así algunos temas, conexiones y particularidades en la compleja relación entre anarquismo y mundo antiguo.

Abstract 341 | PDF Downloads 348

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

References
Alcalde, C., 1983, Federica Montseny: palabra en rojo y negro, Barcelona: Argos Vergara.

Aquilué Abadías, X. (ed.), 2001, Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala, L'Escala: Ajuntament de l'Escala-Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Beuter, P. A., 1546, Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia, Valencia: Joan de Mey Flandro.

Bofarull, B., 1993, «Victor Català i Empúries», en: E. Prat i Pep Vila (ed.), Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Vida i l'Obra de Caterina Albert i Paradís «Víctor Català», Barcelona: Publicacions d'Abadia de Montserrat.

Boix Llonch, L., 2001, «El ressò de les excavacions d'Empúries a l'Escala», en: Aquilué Abadías 2001, 56-71.

Botet y Sisó, J., 1879, Noticia historica y arqueologica de la antigua ciudad de Emporion, Madrid: Alejandro Gómez Fuentenebro.

Cabré, R. et al., 2003, Polis i nació: política i literatura (1900-1939), Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Clàssics.

Carner, J., 1918, «Pròleg», en A. Bruguière de Gorgot, Dans les ruines d'Ampurias, Paris: Sengarad.

Català, V. (Caterina Albert), 1922, «Ressons d'Empori», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 10/76, 345-379.

Cortadella Morral, J., 2009, «L'Empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits», Faventia 31/1-2, 253-262.

Corti, A., 1972, «"La Revista Blanca" i el problema català», Recerques 2, 191-208.

Cruz-Cámara, N., 2015, La mujer moderna en los escritos de Federica Montseny, Woodbridge-Rochester: Tamesis.

Ferri, E., 2017, «Cultura clásica y pensamiento libertario», Tierra y Libertad 352.

Ferri Coll, J. M., 1995, Las ciudades cantadas: el tema de las ruinas en la poesía española del Siglo de Oro, Alicante: Universidad de Alicante.

García Cardiel, J., 2013, «Numancia y Sagunto en el imaginario español (1582-1937). Una lectura histórica a través de la literatura», Revista de Historiografía 18, 41-51.

García Jurado, F., 2014, «La Eneida como utopía regeneradora: Pierre-Joseph Proudhon», Studia Philologica Valentina 16, 51-68.

García Morales, F., 2012, «Heracles y el león de Nemea. Huellas de la cultura clásica en la simbología anarcosindicalista», Estudios: Revista de Pensamiento Libertario 2, 102-116.

Gracia Alonso, F., 2013, «Archaeology and Nationalism: The Development of Archaeology in Catalonia in the Early Twentieth Century», Complutum 24/2, 131-144.

Gracia Alonso, F., 2017, «The Invention of Numantia and Emporion: Archaeology and Regeneration of Spanish and Catalan Nationalisms after the Crisis of 1898», en: A. de Francesco (ed.), In search of pre-classical Antiquity: rediscovering ancient peoples in Mediterranean Europe (19th and 20th c.), Leiden-Boston: Brill, 64-95.

Hofmann, B. et al. (eds.), 1995, El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Frankfurt: Vervuert.

Lida, C. E., y P. Yankelevich (eds.), 2012, Cultura y política del anarquismo en España e Iberoamérica, México D. F.: El Colegio de México.

Litvak, L., 1995, «La prensa anarquista (1880-1913)», en: Hofmann 1995, 215-236.

Lozano, I., 2004, Federica Montseny: una anarquista en el poder, Pozuelo de Alarcón: Espasa.

Madrid Santos, F., 1989, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, Barcelona: Universitat de Barcelona.

Marín i Silvestre, D., & S. Palomar i Abadía, 2010, Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees, Reus: Carrutxa.

Mas Cabré, J., 1923, «Grecia en Cataluña», La Revista Blanca, Año I (Segunda Época) 5 (01/08/1923), 2-4.

Montseny, F., 1926, «La ciudad muerta. Ruinas de Ampurias», La Revista Blanca, Año IV (Segunda Época) 76 (15/07/1926), 108-110.

Montseny, F., 1930, «Las vestales del ideal», La Revista Blanca, Año VII (Segunda Época) 7 (01/02/1930), 397-399.

Montseny, F., 1987, Mis primeros cuarenta años, Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés.

Moormann, E. M., 2015, Pompeii's Ashes: The Reception of the Cities Buried by Vesuvius in Literature, Music, and Drama, Boston-Berlin-Munich: De Gruyter.

Morales Muñoz, M., 2002, Cultura e ideología en el anarquismo español (1870-1910), Málaga: CEDMA.

Munilla, G., & F. Gracia Alonso, 2016, «Ampurias y los orígenes del turismo arqueológico en Cataluña», Boletín del Museo Arqueológico Nacional 34, 383-404.

Nettlau, M., 1929, «De la caída de la antigua Roma a la transformación del porvenir I», La Revista Blanca, Año VII (Segunda Época) 152 (15/09/1929, 177-182).

Puig i Cadafalch, J., 1909, «Les excavacions d'Empúries. Estudi de la topografía», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 2, 152-193.

Puig i Cadafalch, J., 1936, «Les excavacions d'Empúries», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 8, 56-59.

Pujades, J., 1609, Coronica universal del principat de Cathalunya, Barcelona: Hieronym Margarit.

Ripoll i Perelló, E., 2001, «Josep Puig i Cadafalch, arqueòleg», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 15, 29-54.

Rodrigo, A., 2014, Federica Montseny: primera ministra electa de Europa, Barcelona: Base.

Serra i Ràfols, J. C., 1931, «Les excavacions d'Empúries», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 7, 81-84.

Termes Ardèvol, J., 2011, Historia del anarquismo en España (1870-1980), Barcelona: RBA.

Urales, F. (Joan Montseny), 1900, «La evolución de la filosofía en España (continuación del primer capítulo)», La Revista Blanca, Año III 51 (01/09/1900), 65-68.

Vadillo Muñoz, J., 2019, Historia de la CNT: utopía, pragmatismo y revolución, Madrid: Los Libros de la Catarata.

Vallcorba Plana, J., 1994, Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la história d'una estètica, Barcelona: Quaderns Crema.

Valle-Inclán, J. del, 2008, Biografía de La revista blanca: 1898-1905, Barcelona: Sintra.

Vallvé Albiol, I., 2005, «Manuel Cazurro Ruiz, pioner d'Empúries i col.leccionista», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 46, 367-405.

Velaz i Sicart, A. M., 2003, «"Dans les ruines d'Ampurias", d'Andrée Bruguière de Gorgot: una aportació en llengua francesa a la proposta cultural noucentista», en: M. C. Zimmermann, A. Charlon (eds.), Actes del dotze Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. 2, 203-219.
Sección
Dosier Monográfico: "Antigüedad, progreso y reforma social (siglos XIX-XX)"