Archaeology, Church and interdisciplinarity in Catalonia during the first half of the 20th century
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
Published
17-01-2020
Jordi Vidal
Abstract
In this article we analyse the role played by an interdisciplinary approach as envisaged by Catalan ecclesiastical archaeologists during the first half of the twentieth century. We focus our analysis on four of the most prominent scholars in this field: Josep Gudiol, Pere Batlle, Norbert Font and Joan Serra Vilaró. The study carried out shows the existence of two very different tendencies on this issue. The first is limited to the field of Christian archaeology and refers to the development of a restricted interdisciplinary, involving only the so-called sciences of antiquity. The second trend, applied in the study of prehistoric archaeology, is much broader, and includes geology, physical anthropology, ethnography, etc. However, in both cases, the existence of a harmonious and apologetic resolve (less evident in the case of Serra Vilaró) decisively conditioned the type of relationship that archaeology established with the other disciplines throughout the period studied.
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
References
Almagro Basch, M., 1949, «Los hallazgos de bucchero etrusco hacia Occidente y su significación», Boletín Arqueológico [de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense] (Homenaje a Juan Serra Vilaró) 49: 97-102.
Almagro Basch, M., 1956, Personalidad y obra de Juan Serra Vilaró, Cardona: Ayuntamiento.
Barral, X., 1985, «Els eclesiàstics arqueòlegs a Catalunya», Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: 77-103.
Barral, X., 2014, «Reflexions sobre el context i la recepció de les Nocions d'arqueologia sagrada catalana de Josep Gudiol a inicis del segle XX», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 37-50.
Batlle, P., 1934, «Les inscripcions paganes de la Necròpolis romano-cristiana de Tarragona», Anuari del Institut d'Estudis Catalans 8: 342-372.
Batlle, P., 1943, «Doble ánfora con inscripción ibérica», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (3): 54-55.
Batlle, P., 1946, Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona.
Batlle, P., 1952, Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
Batlle, P., 1979, La catedral de Tarragona. Madrid: Everest.
Beltrán, A., 1949, «Iconografía numismática: retratos de los barkidas en las monedas cartaginesas de plata de Cartagena», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 119-122.
Berlabé, C., 2017, «In principio... Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida, 27-51.
Bohigas, J., 2004, Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) [Treball de recerca], Girona: Universitat de Girona.
Bohigas, J., 2011, "Per Déu i per la ciència": L'Església i la Ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Tesis doctoral], Girona: Universitat de Girona.
Bourassé, J. J., 1867, Archéologie chrétienne: ou Précis de l'histoire des monuments religieux du moyen âge. Tours: A. Mame et cie.
Cañete Jiménez, C., & F. Pelayo, 2014, «Estudio introductorio», en: H. Obermaier (ed.), El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Urgoiti editores.
Carreras, M., 1948, «Las instalaciones agrícola-industriales ibero-romanas de Pórporas», Boletín Arqueológico de Tarragona 23-24: 65-70.
Carrero, E., 2014, «Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa. Manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i funcions», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 67-76.
Casals, Q., 2017, «Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 74-110.
Castany, J., & M. Cura, 1994, «Serra i Vilaró, prehistoriador i protohistoriador», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 32-41.
Closa, F., 2000, «El patrimoni eclesiàstic català, instrument per a la regeneració social (1850-1905)», Revista d'Arqueologia de Ponent 10: 175-197.
Coll-Vinent, S. (ed.) 2010, Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l'art, Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Díaz-Andreu, M., 2002, «El pasado en el presente: la búsqueda de las raíces en los nacionalismos culturales en España», en: M. Díaz-Andreu (ed.), Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas: 121-134.
Fernández Marcos, N., 2001, «Un siglo de investigación bíblica en España, en los cien años de Razón y fe», Razón y fe 244: 129-142.
Font, N., 1895, «Disposició digne d'alabansa», La Renaixensa: diari de Catalunya 12/11/1895: 6354-6356.
Font, N., 1898, «Notes d'Arqueologia religiosa», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús 62: 23-25; 48-50; 78-79; 108-112; 159-162; 191-195; 218-222; 249-251; 278-279; 305-307; 325-327.
Font, N., 1902, L'excursionisme científich, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Font, N., 1904, Lo Vallès, Barcelona: L'Avenç.
Font, N., 1909, El Diluvi bíblich segons la geología, Barcelona: Casa Provincial de la Caritat.
Guardia, M., & I. Lorés, 2013, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia, Tremp: Garsineu edicions.
Gudiol, J., 1902, Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich: Impr. Viuda de R. Anglada.
Gudiol, J., 1924, Els Trescentistes, Barcelona: Llibreria Central.
Gudiol, J., 1927, Els primitius (3 vols.), Barcelona: S. Barbra.
Guerrero, L., 1997, «Joan Serra Vilaró, pioner dels estudis d'antropologia física i paleopatologia prehistórica a la conca del Cardener», XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona: Foment Cardoní: 163-167.
Hauschild, T., 1994, «Serra i Vilaró i la muralla de Tarragona», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 60-65.
Lorés, I., & M. Guardia, 2014, «Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 51-65.
Llanas, E., 1886, El Diluvio, Barcelona: Casa Provincial de la Caridad.
Llorens, A., 1976, «Mn. Joan Serra i Vilaró, 1876-1960. Perfil de l'arqueòleg», Cypsela 1: 17-19.
Macias, J. M., 2011, «Joan Serra Vilaró, 1879-1969», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic, Barcelona: Auriga: 240-242.
Maier, J., 2003, «Los inicios de la Prehistoria en España: Ciencia versus Religión», en: J. Beltrán Fortes, M. Belén Deamos (eds.), El clero y la arqueología española (II Reunión Andaluza de Historiografía Arqueológica), [Spal. Monografías IV], Sevilla: Universidad de Sevilla. Fundación El Monte: 99-112.
Martí, M. A., 2003, «Font i Sagué, Norbert», Diccionari d'Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 484-485.
Massó, J., 1994, «Joan Serra i Vilaró i l'exploració de la muralla romana l'any 1949. Uns quants documents inèdits», Quaderns d'Història Tarraconense 13: 97-102.
Massó, J., 2002, «Pere Batlle i Huguet, conservador del Museu Arqueològic de Tarragona, durant la Guerra Civil (1936-1939)», Papers del Museu d'Història de Catalunya 3: 2-3.
Mata, S., 2017, «El doctor Pere Batlle Huguet (1907-1990): passió per l'art i l'arqueologia», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 57-73.
Mateu Llopis, F., 1949, «Tarakon y Kose, dos topónimos ibéricos», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 103-114.
Mateu Llopis, F., 1950, «El hallazgo de denarios romanos de Altafulla», Boletín Arqueológico de Tarragona 30: 53-58.
Mestres, M., 1902, ¿Fue universal el diluvio? Estudio crítico, Vilanova i la Geltrú: La Defensa.
Millás Vallicrosa, J. M., 1945, «Lápidas hebraicas de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 92-97.
Millás Vallicrosa, J. M., 1949, «Una nueva lápida hebraica en Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 188-190.
Palol, P. D., 1971-72, «Mn. Serra i Vilaró, excavador de la necrópolis cristiana de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 113-120: 11-14.
Palol, P. D., 1994, «Serra i Vilaró i la Tarragona paleocristiana», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 66-73.
Pedrals, X., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: Un erudit excepcional», Analecta Sacra Tarraconensia 67 (1): 105-122.
Pita, R., 1952, «Sobre la toponimia árabe de Tarragona y Tortosa», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 69-77.
Pla, À., 2007, «Recordant mossèn Joan Serra i Vilaró», L'Erol 92: 47-50.
Rohault de Fleury, C., 1883-89, La messe; études archéologiques sur ses monuments (8 vols.). Paris: A. Morel et cie.
Rumbo, A., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: l'arqueòleg», L'Erol 45: 25-27.
Serra Vilaró, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell - Solsona, [Memoria 27], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona: Publicacions del Museu de Solsona.
Serra Vilaró, J., 1934, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. [Memoria 133], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1949, «La muralla de Tarragona», Archivo Español de Arqueología 22: 221-242.
Serra Vilaró, J., 1950, «Insculturas dolménicas», Boletín Arqueológico de Tarragona 31-32: 114-122.
Stevenson, E., 1898, «Lettera del Comm. Enrico Stevenson al medesimo», en: M. Armellini (ed.), Lezioni di archeologia cristiana, Roma: Filippo Cuggiani: ix-xxix.
Sureda, M., 2014, «Gudiol a Roma: de l'anima antica a l'Arqueologia Sagrada», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 9-26.
Sureda, M., 2017a, «Com creix una col•lecció episcopal: els primers deu anys de vida del Museu Episcopal de Vic (1889-1900)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida: 395-406.
Sureda, M., 2017b, «Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 128-147.
Sureda, M., & M. dels Sants Gros, 2011, «Josep Gudiol i Cunill. 1872-1931», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga: 212-215.
Trullén, J.M., 2009, «Josep Gudiol i Cunill, museòleg», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 3: 43-55.
Velasco, A., & M. Sureda (eds.). 2017, La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya, Lleida: Museu de Lleida.
Vidal, L. M., 1911-12, «Abric Romaní, Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques mosteriana, magdaleniana i neolítica a Capellades i Sta. Creu de l'Olorde», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 4: 267-302.
Vidal Palomino, J., 2018, «La correspondència entre Josep Gudiol i Cunill i Joan Serra Vilaró», Pyrenae 49 (2): 101-117.
Vilaseca Anguera, S., 1943, «Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (1-2): 5-11.
Vilaseca Anguera, S., 1945, «A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Banyoles (Tivisa) y de las supuestas bocinas de dos ramas ibéricas y celtíberas», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 74-81.
Vilaseca Anguera, S., 1949, «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 84-96.
Vilaseca Anguera, S., 1952, «Sobre las industrias líticas tarraconenses de aspecto campiñiense», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 1-12.
Vilaseca, L., 1954, «Notas de Arqueología submarina», Boletín Arqueológico de Tarragona 41-48: 10-11.
VVAA, 1968, Homenatge a Mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu de celebrar l'entrada al seu norantè aniversari: 24 de març 1968, Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
VVAA, 1994, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Almagro Basch, M., 1956, Personalidad y obra de Juan Serra Vilaró, Cardona: Ayuntamiento.
Barral, X., 1985, «Els eclesiàstics arqueòlegs a Catalunya», Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: 77-103.
Barral, X., 2014, «Reflexions sobre el context i la recepció de les Nocions d'arqueologia sagrada catalana de Josep Gudiol a inicis del segle XX», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 37-50.
Batlle, P., 1934, «Les inscripcions paganes de la Necròpolis romano-cristiana de Tarragona», Anuari del Institut d'Estudis Catalans 8: 342-372.
Batlle, P., 1943, «Doble ánfora con inscripción ibérica», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (3): 54-55.
Batlle, P., 1946, Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona.
Batlle, P., 1952, Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
Batlle, P., 1979, La catedral de Tarragona. Madrid: Everest.
Beltrán, A., 1949, «Iconografía numismática: retratos de los barkidas en las monedas cartaginesas de plata de Cartagena», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 119-122.
Berlabé, C., 2017, «In principio... Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida, 27-51.
Bohigas, J., 2004, Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) [Treball de recerca], Girona: Universitat de Girona.
Bohigas, J., 2011, "Per Déu i per la ciència": L'Església i la Ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Tesis doctoral], Girona: Universitat de Girona.
Bourassé, J. J., 1867, Archéologie chrétienne: ou Précis de l'histoire des monuments religieux du moyen âge. Tours: A. Mame et cie.
Cañete Jiménez, C., & F. Pelayo, 2014, «Estudio introductorio», en: H. Obermaier (ed.), El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Urgoiti editores.
Carreras, M., 1948, «Las instalaciones agrícola-industriales ibero-romanas de Pórporas», Boletín Arqueológico de Tarragona 23-24: 65-70.
Carrero, E., 2014, «Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa. Manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i funcions», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 67-76.
Casals, Q., 2017, «Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 74-110.
Castany, J., & M. Cura, 1994, «Serra i Vilaró, prehistoriador i protohistoriador», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 32-41.
Closa, F., 2000, «El patrimoni eclesiàstic català, instrument per a la regeneració social (1850-1905)», Revista d'Arqueologia de Ponent 10: 175-197.
Coll-Vinent, S. (ed.) 2010, Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l'art, Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Díaz-Andreu, M., 2002, «El pasado en el presente: la búsqueda de las raíces en los nacionalismos culturales en España», en: M. Díaz-Andreu (ed.), Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas: 121-134.
Fernández Marcos, N., 2001, «Un siglo de investigación bíblica en España, en los cien años de Razón y fe», Razón y fe 244: 129-142.
Font, N., 1895, «Disposició digne d'alabansa», La Renaixensa: diari de Catalunya 12/11/1895: 6354-6356.
Font, N., 1898, «Notes d'Arqueologia religiosa», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús 62: 23-25; 48-50; 78-79; 108-112; 159-162; 191-195; 218-222; 249-251; 278-279; 305-307; 325-327.
Font, N., 1902, L'excursionisme científich, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Font, N., 1904, Lo Vallès, Barcelona: L'Avenç.
Font, N., 1909, El Diluvi bíblich segons la geología, Barcelona: Casa Provincial de la Caritat.
Guardia, M., & I. Lorés, 2013, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia, Tremp: Garsineu edicions.
Gudiol, J., 1902, Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich: Impr. Viuda de R. Anglada.
Gudiol, J., 1924, Els Trescentistes, Barcelona: Llibreria Central.
Gudiol, J., 1927, Els primitius (3 vols.), Barcelona: S. Barbra.
Guerrero, L., 1997, «Joan Serra Vilaró, pioner dels estudis d'antropologia física i paleopatologia prehistórica a la conca del Cardener», XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona: Foment Cardoní: 163-167.
Hauschild, T., 1994, «Serra i Vilaró i la muralla de Tarragona», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 60-65.
Lorés, I., & M. Guardia, 2014, «Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 51-65.
Llanas, E., 1886, El Diluvio, Barcelona: Casa Provincial de la Caridad.
Llorens, A., 1976, «Mn. Joan Serra i Vilaró, 1876-1960. Perfil de l'arqueòleg», Cypsela 1: 17-19.
Macias, J. M., 2011, «Joan Serra Vilaró, 1879-1969», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic, Barcelona: Auriga: 240-242.
Maier, J., 2003, «Los inicios de la Prehistoria en España: Ciencia versus Religión», en: J. Beltrán Fortes, M. Belén Deamos (eds.), El clero y la arqueología española (II Reunión Andaluza de Historiografía Arqueológica), [Spal. Monografías IV], Sevilla: Universidad de Sevilla. Fundación El Monte: 99-112.
Martí, M. A., 2003, «Font i Sagué, Norbert», Diccionari d'Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 484-485.
Massó, J., 1994, «Joan Serra i Vilaró i l'exploració de la muralla romana l'any 1949. Uns quants documents inèdits», Quaderns d'Història Tarraconense 13: 97-102.
Massó, J., 2002, «Pere Batlle i Huguet, conservador del Museu Arqueològic de Tarragona, durant la Guerra Civil (1936-1939)», Papers del Museu d'Història de Catalunya 3: 2-3.
Mata, S., 2017, «El doctor Pere Batlle Huguet (1907-1990): passió per l'art i l'arqueologia», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 57-73.
Mateu Llopis, F., 1949, «Tarakon y Kose, dos topónimos ibéricos», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 103-114.
Mateu Llopis, F., 1950, «El hallazgo de denarios romanos de Altafulla», Boletín Arqueológico de Tarragona 30: 53-58.
Mestres, M., 1902, ¿Fue universal el diluvio? Estudio crítico, Vilanova i la Geltrú: La Defensa.
Millás Vallicrosa, J. M., 1945, «Lápidas hebraicas de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 92-97.
Millás Vallicrosa, J. M., 1949, «Una nueva lápida hebraica en Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 188-190.
Palol, P. D., 1971-72, «Mn. Serra i Vilaró, excavador de la necrópolis cristiana de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 113-120: 11-14.
Palol, P. D., 1994, «Serra i Vilaró i la Tarragona paleocristiana», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 66-73.
Pedrals, X., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: Un erudit excepcional», Analecta Sacra Tarraconensia 67 (1): 105-122.
Pita, R., 1952, «Sobre la toponimia árabe de Tarragona y Tortosa», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 69-77.
Pla, À., 2007, «Recordant mossèn Joan Serra i Vilaró», L'Erol 92: 47-50.
Rohault de Fleury, C., 1883-89, La messe; études archéologiques sur ses monuments (8 vols.). Paris: A. Morel et cie.
Rumbo, A., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: l'arqueòleg», L'Erol 45: 25-27.
Serra Vilaró, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell - Solsona, [Memoria 27], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona: Publicacions del Museu de Solsona.
Serra Vilaró, J., 1934, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. [Memoria 133], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1949, «La muralla de Tarragona», Archivo Español de Arqueología 22: 221-242.
Serra Vilaró, J., 1950, «Insculturas dolménicas», Boletín Arqueológico de Tarragona 31-32: 114-122.
Stevenson, E., 1898, «Lettera del Comm. Enrico Stevenson al medesimo», en: M. Armellini (ed.), Lezioni di archeologia cristiana, Roma: Filippo Cuggiani: ix-xxix.
Sureda, M., 2014, «Gudiol a Roma: de l'anima antica a l'Arqueologia Sagrada», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 9-26.
Sureda, M., 2017a, «Com creix una col•lecció episcopal: els primers deu anys de vida del Museu Episcopal de Vic (1889-1900)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida: 395-406.
Sureda, M., 2017b, «Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 128-147.
Sureda, M., & M. dels Sants Gros, 2011, «Josep Gudiol i Cunill. 1872-1931», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga: 212-215.
Trullén, J.M., 2009, «Josep Gudiol i Cunill, museòleg», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 3: 43-55.
Velasco, A., & M. Sureda (eds.). 2017, La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya, Lleida: Museu de Lleida.
Vidal, L. M., 1911-12, «Abric Romaní, Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques mosteriana, magdaleniana i neolítica a Capellades i Sta. Creu de l'Olorde», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 4: 267-302.
Vidal Palomino, J., 2018, «La correspondència entre Josep Gudiol i Cunill i Joan Serra Vilaró», Pyrenae 49 (2): 101-117.
Vilaseca Anguera, S., 1943, «Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (1-2): 5-11.
Vilaseca Anguera, S., 1945, «A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Banyoles (Tivisa) y de las supuestas bocinas de dos ramas ibéricas y celtíberas», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 74-81.
Vilaseca Anguera, S., 1949, «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 84-96.
Vilaseca Anguera, S., 1952, «Sobre las industrias líticas tarraconenses de aspecto campiñiense», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 1-12.
Vilaseca, L., 1954, «Notas de Arqueología submarina», Boletín Arqueológico de Tarragona 41-48: 10-11.
VVAA, 1968, Homenatge a Mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu de celebrar l'entrada al seu norantè aniversari: 24 de març 1968, Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
VVAA, 1994, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Section
Dosier Monográfico "Hacia una historia de la interdisciplinaridad en Arqueología"
Unless otherwise noted, the contents of the electronic edition of the OJS platform are licensed for use and distribution under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International (CC-BY-NC-ND) license.
The journal does not charge any financial compensation to authors for publishing in it and provides full access to the archives without any kind of embargo from the day of electronic publication. This respects the national open access policy.
All originals published in the journal Veleia, whether in print or digital format, are the property of the University of the Basque Country (UPV/EHU). © UPV/EHU
Authors of articles (whether research articles, news articles, news items or reviews) will be able to access their own work on the Journal's website. Authors will be able to put them in their personal repositories and will also have the possibility of pre-print dissemination of articles accepted for publication.