References
Almagro Basch, M., 1949, «Los hallazgos de bucchero etrusco hacia Occidente y su significación», Boletín Arqueológico [de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense] (Homenaje a Juan Serra Vilaró) 49: 97-102.
Almagro Basch, M., 1956, Personalidad y obra de Juan Serra Vilaró, Cardona: Ayuntamiento.
Barral, X., 1985, «Els eclesiàstics arqueòlegs a Catalunya», Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: 77-103.
Barral, X., 2014, «Reflexions sobre el context i la recepció de les Nocions d'arqueologia sagrada catalana de Josep Gudiol a inicis del segle XX», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 37-50.
Batlle, P., 1934, «Les inscripcions paganes de la Necròpolis romano-cristiana de Tarragona», Anuari del Institut d'Estudis Catalans 8: 342-372.
Batlle, P., 1943, «Doble ánfora con inscripción ibérica», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (3): 54-55.
Batlle, P., 1946, Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona.
Batlle, P., 1952, Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
Batlle, P., 1979, La catedral de Tarragona. Madrid: Everest.
Beltrán, A., 1949, «Iconografía numismática: retratos de los barkidas en las monedas cartaginesas de plata de Cartagena», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 119-122.
Berlabé, C., 2017, «In principio... Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida, 27-51.
Bohigas, J., 2004, Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) [Treball de recerca], Girona: Universitat de Girona.
Bohigas, J., 2011, "Per Déu i per la ciència": L'Església i la Ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Tesis doctoral], Girona: Universitat de Girona.
Bourassé, J. J., 1867, Archéologie chrétienne: ou Précis de l'histoire des monuments religieux du moyen âge. Tours: A. Mame et cie.
Cañete Jiménez, C., & F. Pelayo, 2014, «Estudio introductorio», en: H. Obermaier (ed.), El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Urgoiti editores.
Carreras, M., 1948, «Las instalaciones agrícola-industriales ibero-romanas de Pórporas», Boletín Arqueológico de Tarragona 23-24: 65-70.
Carrero, E., 2014, «Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa. Manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i funcions», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 67-76.
Casals, Q., 2017, «Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 74-110.
Castany, J., & M. Cura, 1994, «Serra i Vilaró, prehistoriador i protohistoriador», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 32-41.
Closa, F., 2000, «El patrimoni eclesiàstic català, instrument per a la regeneració social (1850-1905)», Revista d'Arqueologia de Ponent 10: 175-197.
Coll-Vinent, S. (ed.) 2010, Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l'art, Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Díaz-Andreu, M., 2002, «El pasado en el presente: la búsqueda de las raíces en los nacionalismos culturales en España», en: M. Díaz-Andreu (ed.), Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas: 121-134.
Fernández Marcos, N., 2001, «Un siglo de investigación bíblica en España, en los cien años de Razón y fe», Razón y fe 244: 129-142.
Font, N., 1895, «Disposició digne d'alabansa», La Renaixensa: diari de Catalunya 12/11/1895: 6354-6356.
Font, N., 1898, «Notes d'Arqueologia religiosa», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús 62: 23-25; 48-50; 78-79; 108-112; 159-162; 191-195; 218-222; 249-251; 278-279; 305-307; 325-327.
Font, N., 1902, L'excursionisme científich, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Font, N., 1904, Lo Vallès, Barcelona: L'Avenç.
Font, N., 1909, El Diluvi bíblich segons la geología, Barcelona: Casa Provincial de la Caritat.
Guardia, M., & I. Lorés, 2013, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia, Tremp: Garsineu edicions.
Gudiol, J., 1902, Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich: Impr. Viuda de R. Anglada.
Gudiol, J., 1924, Els Trescentistes, Barcelona: Llibreria Central.
Gudiol, J., 1927, Els primitius (3 vols.), Barcelona: S. Barbra.
Guerrero, L., 1997, «Joan Serra Vilaró, pioner dels estudis d'antropologia física i paleopatologia prehistórica a la conca del Cardener», XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona: Foment Cardoní: 163-167.
Hauschild, T., 1994, «Serra i Vilaró i la muralla de Tarragona», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 60-65.
Lorés, I., & M. Guardia, 2014, «Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 51-65.
Llanas, E., 1886, El Diluvio, Barcelona: Casa Provincial de la Caridad.
Llorens, A., 1976, «Mn. Joan Serra i Vilaró, 1876-1960. Perfil de l'arqueòleg», Cypsela 1: 17-19.
Macias, J. M., 2011, «Joan Serra Vilaró, 1879-1969», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic, Barcelona: Auriga: 240-242.
Maier, J., 2003, «Los inicios de la Prehistoria en España: Ciencia versus Religión», en: J. Beltrán Fortes, M. Belén Deamos (eds.), El clero y la arqueología española (II Reunión Andaluza de Historiografía Arqueológica), [Spal. Monografías IV], Sevilla: Universidad de Sevilla. Fundación El Monte: 99-112.
Martí, M. A., 2003, «Font i Sagué, Norbert», Diccionari d'Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 484-485.
Massó, J., 1994, «Joan Serra i Vilaró i l'exploració de la muralla romana l'any 1949. Uns quants documents inèdits», Quaderns d'Història Tarraconense 13: 97-102.
Massó, J., 2002, «Pere Batlle i Huguet, conservador del Museu Arqueològic de Tarragona, durant la Guerra Civil (1936-1939)», Papers del Museu d'Història de Catalunya 3: 2-3.
Mata, S., 2017, «El doctor Pere Batlle Huguet (1907-1990): passió per l'art i l'arqueologia», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 57-73.
Mateu Llopis, F., 1949, «Tarakon y Kose, dos topónimos ibéricos», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 103-114.
Mateu Llopis, F., 1950, «El hallazgo de denarios romanos de Altafulla», Boletín Arqueológico de Tarragona 30: 53-58.
Mestres, M., 1902, ¿Fue universal el diluvio? Estudio crítico, Vilanova i la Geltrú: La Defensa.
Millás Vallicrosa, J. M., 1945, «Lápidas hebraicas de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 92-97.
Millás Vallicrosa, J. M., 1949, «Una nueva lápida hebraica en Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 188-190.
Palol, P. D., 1971-72, «Mn. Serra i Vilaró, excavador de la necrópolis cristiana de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 113-120: 11-14.
Palol, P. D., 1994, «Serra i Vilaró i la Tarragona paleocristiana», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 66-73.
Pedrals, X., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: Un erudit excepcional», Analecta Sacra Tarraconensia 67 (1): 105-122.
Pita, R., 1952, «Sobre la toponimia árabe de Tarragona y Tortosa», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 69-77.
Pla, À., 2007, «Recordant mossèn Joan Serra i Vilaró», L'Erol 92: 47-50.
Rohault de Fleury, C., 1883-89, La messe; études archéologiques sur ses monuments (8 vols.). Paris: A. Morel et cie.
Rumbo, A., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: l'arqueòleg», L'Erol 45: 25-27.
Serra Vilaró, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell - Solsona, [Memoria 27], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona: Publicacions del Museu de Solsona.
Serra Vilaró, J., 1934, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. [Memoria 133], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1949, «La muralla de Tarragona», Archivo Español de Arqueología 22: 221-242.
Serra Vilaró, J., 1950, «Insculturas dolménicas», Boletín Arqueológico de Tarragona 31-32: 114-122.
Stevenson, E., 1898, «Lettera del Comm. Enrico Stevenson al medesimo», en: M. Armellini (ed.), Lezioni di archeologia cristiana, Roma: Filippo Cuggiani: ix-xxix.
Sureda, M., 2014, «Gudiol a Roma: de l'anima antica a l'Arqueologia Sagrada», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 9-26.
Sureda, M., 2017a, «Com creix una col•lecció episcopal: els primers deu anys de vida del Museu Episcopal de Vic (1889-1900)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida: 395-406.
Sureda, M., 2017b, «Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 128-147.
Sureda, M., & M. dels Sants Gros, 2011, «Josep Gudiol i Cunill. 1872-1931», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga: 212-215.
Trullén, J.M., 2009, «Josep Gudiol i Cunill, museòleg», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 3: 43-55.
Velasco, A., & M. Sureda (eds.). 2017, La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya, Lleida: Museu de Lleida.
Vidal, L. M., 1911-12, «Abric Romaní, Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques mosteriana, magdaleniana i neolítica a Capellades i Sta. Creu de l'Olorde», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 4: 267-302.
Vidal Palomino, J., 2018, «La correspondència entre Josep Gudiol i Cunill i Joan Serra Vilaró», Pyrenae 49 (2): 101-117.
Vilaseca Anguera, S., 1943, «Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (1-2): 5-11.
Vilaseca Anguera, S., 1945, «A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Banyoles (Tivisa) y de las supuestas bocinas de dos ramas ibéricas y celtíberas», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 74-81.
Vilaseca Anguera, S., 1949, «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 84-96.
Vilaseca Anguera, S., 1952, «Sobre las industrias líticas tarraconenses de aspecto campiñiense», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 1-12.
Vilaseca, L., 1954, «Notas de Arqueología submarina», Boletín Arqueológico de Tarragona 41-48: 10-11.
VVAA, 1968, Homenatge a Mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu de celebrar l'entrada al seu norantè aniversari: 24 de març 1968, Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
VVAA, 1994, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
