Personal onomastics and sociocultural change in the Eastern Pyrenees. The case of Cerdanya (4th-1st c. BCE)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Published 09-03-2026
Jack Thomas Lambert

Abstract

This paper aims to examine personal onomastics throughout a period of three to four centuries in the Pyrenean region of Cerdanya as part of more general sociocultural changes in the area. It begins with an outline of the main sociocultural changes in the Iberian and Ibero-Roman periods. Next, the epigraphic sources containing personal onomastics are examined and possible names are compiled. After, the onomastic practices in this region are analysed, focusing on the linguistic adscription of personal names and changes and continuity of naming practices under Roman influence. It is concluded that the onomastics in this area are overwhelmingly Iberian, a situation which continues until the Augustan period, when changes can be seen in the Latin inscriptions, accompanying political changes (in relation to Latin rights, the Roman foundation of Iulia Lybica, Roman systems of local governance, etc.).

Downloads

Download data is not yet available.
Abstract 29 | PDF (Español (España)) Downloads 10

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

References
Abascal, J. M., 1994, Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Murcia: Universidad de Murcia/Universidad Complutense.
Abélanet, J., 1976, «Les roches gravées du Capcir et de la Cerdagne (Roussillon)», Cypsela 1, 79-82.
Alföldy, G., 1966, «Notes sur la relation entre le droit de cité et la nomenclature dans l’Empire romain», Latomus 25(1), 37-57.
Aliaga, S., C. Gascón, O. Mercadal, L. Obiols, O. Olesti & E. Simon (coords.), 2021, Història de la Cerdanya, Girona: Diputació de Girona.
BDH: Hesperia Banco de Datos, Madrid: Universidad Complutense. Disponible en: http://hesperia.ucm.es/ (consultado: 13/12/2024).
Berrocal, A., 2021, «Què ens diuen les plantes? Alimentació, agricultura i paisatge al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga», en: S. Aliaga, C. Gascón, O. Mercadal, L. Obiols, O. Olesti, E. Simon (coords.), Història de la Cerdanya. Girona: Diputació de Girona, 192-194.
Campmajo, P., 1976, «Le site de Llo», Cypsela 1, 83-90.
Campmajo, P., 1983, Le site protohistorique de Llo, Perpignan: Centre d’Études Prehistoriques Catalanes.
Campmajo, P., 2012, Ces pierres qui nous parlent. Les gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées orientales) de la fin de l’âge du Fer à l’époque contemporaine, Perpignan: Trabucaire.
Campmajo, P., & J. Ferrer i Jané, 2010, «Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (1) : premiers résultats», Palaeohispanica 10, 249-274.
Campmajo, P., & J. Untermann, 1986, «Les gravures rupestres schématiques linéaires de la Cerdagne Française», en: Protohistòria catalana. 6è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà: Institut d’Estudis Catalans, 317-336.
Campmajo, P. & Untermann, J., 1991, «Corpus des gravures ibériques de Cerdagne», Ceretania 1, 39-59.
Campmajo, P. & Untermann, J., 1993, «Les influences ibériques dans la Haute Montagne Catalane : le cas de la Cerdagne» en: F. Villar, J. Untermann (coords.), Lengua y cultura en Hispania prerromana: Actas del V Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica, Salamanca, 499-520.
Campo, M., & O. Mercadal, 2009, «Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo III a.C.-mediados siglo I d.C.)», en: A. Arévalo (ed.) XIII Congreso Nacional de Numismática «Moneda y Arqueología» (Cádiz, 22-24 octubre de 2007). Tomo I. Madrid-Cádiz: Universidad de Cádiz-Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos, 353-367.
Carol Vendrell, M., 2022, «La seca ibèrica de KERE (la Cerdanya). Noves aportacions a la numismàtica ibèrica catalana», Acta Numismàtica 52, 173-180.
Carreras, C., J. Guàrdia, J. Guitart, A. Gutiérrez, M. P. Lapuente, R, di Febo, 2021, «El descubrimiento del Fórum de Iulia Libica (Llívia) y de sus vestigios de estatuaria», Madrider Mitteilungen 62, 430-456.
Christol, M., 2020, «De nouveau sur les Cerretani et sur la Cerdagne à l’époque romaine», Sources 7, 43-56.
CIL I2: Corpus inscriptionum Latinarum. Vol. I, Pars II: Inscriptiones Latinae antiquissimae ad C. Caesaris mortem. Editio altera. Lommatzsch, E. (ed.), 1974 (1908), Berlin: De Gruyter.
Colominas, L., 2017, «Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane - III ne: més que pernae», Treballs d’Arqueologia 21, 129-147.
Correa, J. A., 1993, «Antropónimos galos y ligures en inscripciones ibéricas», en: I. X. Adiego, J. Siles, J. Velaza, J. Untermann (eds.), Studia Palaeohispanica et Indogermanica J. Untermann ab amicis Hispanicis oblata, Barcelona: Universitat de Barcelona.
Dondin-Payre, M., 2011, «Introduction», en: M. Dondin-Payre (ed.) Les noms de personnes dans l’Empire romain. Transformations, adaptation, évolution, Bordeux: Ausonius, 13-36.
Faria, A. Marques de, 1994, «Subsídios para o estudo da antroponímia ibérica», Vipasca, 3, pp. 65-71.
Faria, A. Marques de, 2000, «Onomástica paleo-hispânica: revisão de algumas leituras e interpretações», Revista Portuguesa de Arqueologia, 3(1), 121-151.
Faria, A. Marques de, 2000-2021, «Crónica de onomástica paleo-hispânica» Vid. Infra.
Faria, A. Marques de, 2004, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (7): trezentas e cinquenta observações a Jesús Rodríguez Ramos», Revista Portuguesa de Arqueologia 7(1), 273-315.
Faria, A. Marques de, 2016a, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (23)», Revista Portuguesa de Arqueologia 19, 155-174.
Faria, A. Marques de, 2016b, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (25)» ARSE 50, 109-140.
Faria, A. Marques de, 2017, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (24)», Revista Portuguesa de Arqueologia, 20, 83-99.
Faria, A. Marques de, 2018, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (27)», ELEA 17, 75-137.
Faria, A. Marques de, 2021, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (30)», Revista Portuguesa de Arqueologia 24, 83-100.
Ferrer i Jané, J., 2005, «Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives sordes i sonores», Palaeohispanica 5, 957-982.
Ferrer i Jané, J., 2006, «Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona)», Veleia 23, 129-170.
Ferrer i Jané, J., 2013a, «Deux alphabets ibères duals rupestres de Cerdagne», Sources 1, 9-18.
Ferrer i Jané, J., 2013b, «Els sistemes duals de les escritures ibèriques», Palaeohispanica 13, 445-459.
Ferrer i Jané, J., 2013c, «Los problemas de la hipótesis de la lengua ibérica como lengua vehicular», ELEA 13, 115-157.
Ferrer i Jané, J., 2014, «Deux nouveaux alphabets ibères rupestres de Cerdagne», Sources 2, 2014, 11-20.
Ferrer i Jané, J., 2015, «Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (2) : Deuxième parution», Sources 3, 7-22.
Ferrer i Jané, J., 2017, «Nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (3) : cinq inscriptions inédites», Sources 5, 7-21.
Ferrer i Jané, J., 2018a «A la recerca dels teònims ibèrics: a propòsit d’una nova lectura d’una inscripció ibèrica rupestre d’Oceja (Cerdanya)», en: J. M. Vallejo, I. Igartua, C. García Castillero (eds.) Studia Philologica et Diachronica in Honorem Joaquín Gorrochategui. Indoeuropaea et Palaeohispanica, Vitoria-Gasteiz: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibersitatea, 101-126.
Ferrer i Jané, J., 2018b, «Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (4) : nouveautés de 2017», Sources 6, 15-31.
Ferrer i Jané, J., 2019, «Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres», Ker 13, 42-57.
Ferrer i Jané, J., 2020, «Urdal : Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdange) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier», Sources 7, 17-28.
Ferrer i Jané, J., 2022, «Deux obscures inscriptions ibériques sur le rocher cinq de la zone neuf d’Osséja», Sources 8, 9-19.
Ferrer i Jané, J., 2023, «Una possible damnatio memoriae en una inscripció rupestre ibèrica votiva de la Tor de Querol amb triple dedicació», Sylloge Epigraphica Barcinonensis 21, 247-266.
Ferrer i Jané, J., 2024, «Un nouveau rocher de Nahuja (Cerdagne) avec des inscriptions ibériques» Sources 9, 9-18.
Ferrer i Jané, J. & O. Olesti, 2023, «Los íberos en la Cerdanya: arqueología y epigrafía», Palaeohispanica 23, 205-224.
Ferrer i Jané, J., O. Olesti & J. Velaza, 2020, «Les quatuorvirs ibères de Iulia Lybica : une inscription latine exceptionnelle à Osséja», Sources 7, 29-42.
Ferrer i Jané, J., J. Velaza & O. Olesti, 2018, «Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica», Dialogues d’histoire ancienne, 44(1), 169-195.
García Garrido, M., 2016, «Hallazgos de dracmas emporitanas en Bellver de Cerdanya», Acta Numismàtica 46, 77-80.
García Fernández, E., 2015a, «Client relationships and the difusión of Roman names in Hispania. A critical review», en: M. Jehne, F. Pina Pola (eds.), Foreign clientelae in the Roman Empire: A Reconsideration, Stuttgart: Franz Steiner Verlag, 107-118.
García Fernández, E., 2015b, «Clientela y difusión onomástica en Hispania: algunas observaciones sobre la documentación de Sagunto», en A. Beltrán, I. Sastre, M. Valdès (dir.), Los espacios de la esclavitud y la dependencia desde la antigüedad. Madrid, 28-30 novembre. Actas del XXXV coloquio del GIREA. Homenaje a Domingo Placido, Besançon: Presses Universitaires de Franche-Comté, 589-605.
Gorrochategui, J., 1984, Estudio sobre la onomástica indígena de Aquitania, Bilbao: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibersitatea.
Guàrdia, J., 2018, El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llívia (Cerdanya), Tesis doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Guàrdia, J., 2021, «La ciudad y el foro romano de “Iulia Libica” (Llívia, Cerdanya)», Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra 29, 111-128.
Hiriart, E., 2022, Aux premiers temps de la monnaie en Occident. Pratiques économiques et monétaires entre l’Èbre et la Charente (Ve-Ier s. a.C.) Bordeux: Ausonius.
Hoz, J. de, 2011, Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad. II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización, (Anejos de Emérita LI), Madrid: CSIC.
LGPN = The Lexicon of Greek Personal Names. Oxford: University of Oxford. Disponible en: https://www.lgpn.ox.ac.uk/ (consultado: 26/02/2025).
Luján, E. R., 2003, «Gaulish personal names: An update», Etudes Celtique 35, 181-247.
Mercadal, O., J. Morera, O. Olesti & J. Oller, 2015, «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): l’evolució històrica de l’assentament», ERA 1, 49-65.
Mercadal, O., & S. Aliaga, 1991, «L’hàbitat i la necròpolis del jaciment del “Roc d’Esperança” (Alp, Cerdanya)», Cerretania 1, 61-83.
Messana, C., C. Tornero, R. Madgwick, A. L. Lamb, J. Evans & L. Colominas, 2023, «Between valleys, plateaus, and mountains : unveiling livestock altitudinal mobility in the Iron Age Iberian Peninsula (3rd c. BC) through a multi-isotope approach», Frontiers in Environmental Archaeology, 2. doi: 10.3389/fearc.2023.1245725.
MLH III.1 = Untermann, 1990.
MLH V.2 = Moncunill & Velaza 2019.
Mommsen, Th., 1887, Römiches Staatsrecht III.1, Leipzig: Von Hirzel.
Moncunill, N., 2007, Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Tesis doctoral, Barcelona: Universitat de Barcelona.
Moncunill, N., 2010, Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Moncunill, N., 2019, «From Iberians to Romans: The Latinization of Iberian Onomastics through Latin Epigraphic Evidence», Phoenix 73(1-2), 134-163.
Moncunill, N., J. Ferrer i Jané & J. Gorrochategui, 2016, «Nueva lectura de la inscripción ibérica sobre piedra conservada en el Museo de Cruzy (Hérault)», Veleia 33, 259-274.
Moncunill, N., & J. Velaza, 2019, Monumenta Linguarum Hispanicarum. V.2. Lexikon der iberischen Inschriften/Léxico de las inscripciones ibéricas, Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichart Verlag.
Morera, J., 2017, Territori i poblament de Cerdanya a l’antiguitat: la iberització i romanització de la vall cerdana, Tesis doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Morera, J., O. Olesti, J. Oller & M. Viladevall, 2023, «El oro de los ceretanos (Pirineo oriental). Datos para una primera evaluación», en: E. Meunier, J.-M. Fabre, E. Hiriart, S. Mauné & G. Tămaş (eds.), Mines et métallurgies anciennes. Mélanges en l’honneur de Béatrice Cauuet, Bordeux: Ausonius, 195-202.
Morera, J., J. Oller & O. Olesti, 2018, «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): les intervencions arqueològiques de 2016 i 2017», en: Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 149-156.
Morera, J., J. Oller & O. Olesti, 2020, «La Cerdanya i els ceretans en el marc de la Segona Guerra Púnica», Treballs d’Arqueologia 24, 107-126.
Olesti, O., I. Montero, J. Morera & O. García-Vuelta, 2017, «El taller metalúrgico del Castellot de Bolvir (II-I a.C.) y la presencia romana en el Pirineo», en: L. J. García-Pulido, L. Arboledas, E. Alarcón, F. Contreras (eds.) Presente y futuro de los paisajes mineros del pasado. Estudios sobre minería, metalurgia y poblamiento, Granada: EUG, 243-249.
Olesti, O., & O. Mercadal, 2005, «La Iberització del Pirineu oriental i la filiació ètnica dels ceretans», Palaeohispanica 5, 295-314.
Olesti, O., & O. Mercadal, 2021, «El poblament dispers: villae i nuclis rurals», en: S. Aliaga, C. Gascón, O. Mercadal, L. Obiols, O. Olesti, E. & Simon (coords.), Història de la Cerdanya. Girona: Diputació de Girona, pp. 242-247.
Oller, J., J. Morera, O. Olesti & O. Mercadal, 2018, «Los ceretanos y la iberización del Pirineo oriental (s. IV-III a.n.e.). Una nueva aproximación histórica y arqueológica», Archivo Espanol de Arqueologia 91, 183-204.
Oller, J., O. Olesti, J. Morera & G. Platz-Horster, 2021, «Three Roman Republican Seal-Rings Discovered in the Eastern Pyrenees and their Significance», European Journal of Archaeology, 24(4), 457-476.
Orduña, E., 2005, Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos. Tesis doctoral, Madrid: UNED.
Orduña, E., 2021, «Onomástica ibérica y vasco-aquitana: nuevos plantamientos», Palaeohispanica 21, 467-494.
Orduña, E., en prensa, «Aquitanian epigraphy and the Iberian epigraphy in La Cerdanya: comparative epigraphy in the heart of the Pyrenees» en: J. Velaza & V. Sabaté (eds.), Comparative Epigraphy, Roma: Scienze e Lettere.
Padró, J., T. Montero & E. Pons, 1989, «Prospeccions a la necròpolis del Pla de Prats (La Cerdanya)», en: Excavacions arqueològiques d’urgència a les comarques de Lleida. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 133-161.
Panosa, M. I., 1999, La escritura ibérica en Cataluña y su contexto socioeconómico (siglos V-I a.C.), Vitoria-Gasteiz: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibersitatea.
Panosa, M. I., 2001, «Novedades de epigrafía ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos», en: F. Villar, M. P. Fernández Álvarez (eds.) Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, Salamanca: Universidad de Salamanca, 511-540.
Pérez Garcia, V. L., 2010, Fortificacions i espai urbà a l’època romana en el Conventus Tarraconensis: els sistemes defensius fortificats del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Tesis doctoral, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Ripollès, P. P., 2022, «Kere», en: P. P. Ripollès, M. Gozalbes (eds.) Moneda Iberica (MIB), Valencia: Universitat de València-Museu de Prehistòria de València. Disponible en: https://monedaiberica.org/v3/mint/270 (consultado: 16/12/2024).
Rodríguez Ramos, J., 2000, «Nuevas observaciones de crono-paleografía ibérica-levantina», AEspA, 73, 43-57.
Rodríguez Ramos, J., 2001, «Aspectos de la morfología de los formantes segundos de los compuestos de tipo onomástico en la lengua íbera», Faventia, 23(1), 7-19.
Rodríguez Ramos, J., 2002, «Índice Crítico de formantes de compuesto de tipo onomástico en la lengua íbera», Cypsela 14, 251-275.
Rodríguez Ramos, J., 2014, «Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos», Arqueoweb 15, 81-238.
Rodríguez Ramos, J., 2017, «La cuestión del dativo en la lengua íbera» Philologia Hispalensis 31(1), 119-150.
Rodríguez Ramos, J., 2020, «Sobre la identificación de dioses íberos en las inscripciones», Gerión 38(1), 259-284.
Rodríguez Ramos, J., 2021a, «De cronopaleografía íbera: el grupo arcaizante pirenaico», Bolskan 28, 35-55.
Rodríguez Ramos, J., 2021b, «Los abecedarios íberos: cuestiones, paralelos y revisiones», Asarté 4, 13-44.
Ruiz Darasse, C., 2010, «Les Ibères en Languedoc: l’onomastique celtique d’Ensérune en écriture paléohispanique», Palaeohispanica 10, 335-354.
Simón Cornago, I., 2020a, «Comentario a la nueva inscripción latina de Oceja con cuatorviros de nombre ibérico», Revue Archéologique de Narbonnaise 53, 303-315.
Simón Cornago, I., 2020b, Nombres ibéricos en inscripciones latinas, Pisa: Fabrizio Serra.
Velaza, J., 2012, «Inscripciones paleohispánicas con signarios: formas y funciones», ELEA 12, 151-165.
Velaza, J., 2019a, «Iberian writing and language» en: A. G. Sinner, J. Velaza (eds.), Palaeohispanic Languages and Epigraphies, Oxford: Oxford University Press, 160-197.
Velaza, J., 2019b, «Non solo lettere: l’alfabeto come elemento rituale nel mondo antico», en: G. Baratta (ed.), L’ABC di un impero: iniziare a scrivere a Roma, Roma: Scienze e Lettere, 121-13
Section
Artículos