El text ocult del palimpsest del segon plom ibèric de Yátova (València)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Publicado 13-01-2021
Joan Ferrer i Jané

Resumen

La restauració el 2011 del plom F.20.1 de Iàtova va eliminar la pàtina que impedia llegir correctament el text més antic de la cara A. En aquest plom conviuen a la cara A dos textos en forma de palimpsest, però afortunadament, ni la preparació del plom abans de realitzar el segon text, ni el segon text, van eliminar els traços del text més antic. Aquest text ja s’havia identificat, però tant Fletcher com Untermann identificaven fragments aïllats amb molts dubtes de lectura. La nova autòpsia confirma que el text més antic del palimpsest consta de vuit línies, es pot llegir en quasi la seva totalitat i passa a ser un dels textos unitaris més llargs conservats amb 181 signes. El text té un evident contingut administratiu o comptable, ja que l’element śalir apareix múltiples vegades, així com diverses expressions metrològiques i elements que acaben pel morf ka que apareixen a intervals regulars. Tot i així, el text no es completament regular i aquests elements s’interrelacionen seguint diversos esquemes.

 

La restauración en 2011 del plomo F.20.1 de Yátova eliminó la pátina que impedía leer correctamente el texto más antiguo de la cara A. En este plomo conviven en la cara A dos textos en forma de palimpsesto, pero afortunadamente, ni la preparación del plomo antes de realizar el segundo texto, ni el segundo texto, eliminaron los trazos del texto más antiguo. Este texto ya se había identificado, pero tanto Fletcher como Untermann identificaban fragmentos aislados con muchas dudas de lectura. La nueva autopsia confirma que el texto más antiguo del palimpsesto consta de ocho líneas, se puede leer en casi su totalidad y pasa a ser uno de los textos unitarios más largos conservados con 181 signos. El texto tiene un evidente contenido administrativo o contable, ya que el elemento śalir aparece múltiples veces, así como diversas expresiones metrológicas y elementos que acaban por morfo ka que aparecen en intervalos regulares. Sin embargo, el texto no es completamente regular y estos elementos se interrelacionan siguiendo diversos esquemas.

Abstract 291 | PDF Downloads 347

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

References
Almagro Gorbea, M., 2002, «Una probable divinidad tartésica identificada, Niethos/Netos», Palaeohispanica 2, 37-70.

Beltrán, A., 1970, «La inscripción ibérica de Binéfar en el Museo de Huesca», en: XI Congreso Nacional de Arqueología. Mérida, 1968, 518-522.

Campmajo P., 2012, Ces pierres qui nous parlent - Les gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées orientales) des ibères à l’époque contemporaine. Editions Trabucaire, Perpignan.

Campmajó, P. i Untermann, J., 1991, «Corpus des gravures ibériques de Cerdagne», Ceretània 1, 39-59.

Corzo, S., Pastor, M., Stylow, A.U. i Untermann, J., 2007, «Betatun: La primera divinidad ibérica identificada», PalHisp 7, 251-262.

Díes, E., & L. Gimeno, 1995, «El sistema defensivo de la zona SE del yacimiento ibérico del Pico de los Ajos (Yátova, Valencia)», Sagvntvm-PLAV 29, 85-92.

Faria, A. M. de, 1990-1991, «Antropónimos em inscrições hispânicas meridionais”. Portugalia Nova Serie XI-XII, 73-88.

Faria, A.M. de, 1997, «Apontamentos sobre onomástica paleo-hispânica», Vipasca, 6, 105-114.

Faria, A.M. de, 2002, «Crónica de onomástica paleo–hispànica (3)», Revista Portuguesa de Arqueologia 5-1,121-146.

Faria, A.M. de, 2006, «Crónica de onomástica paleo-hispânica (11)», Revista Portuguesa de Arqueologia 9-1, 115-129.

Ferrer i Jané, J., 2005, «Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives», a: F. Beltrán, C. Jordán i J. Velaza (eds.), Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Palaeohispánicas (Barcelona, 20-24 de octube de 2004) [= PalHisp 5], Zaragoza, 957-982.

Ferrer i Jané, J., 2006, «Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa», Veleia 23, 127-167.

Ferrer i Jané, J., 2007, «Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques», Acta Numismàtica 37, 53-73.

Ferrer i Jané, J., 2008, «ibèric kaśtaun: un element característic del lèxic sobre torteres», Cypsela 17, 253-271.

Ferrer i Jané, J., 2009, «El sistema de numerales ibérico: avances en su conocimiento», a: F. Beltrán, J. D’Encarnação, A. Guerra i C. Jordán (eds.), Acta Palaeohispanica X. Actas do X Colóquio internacional sobre Línguas e Culturas Paleohispânicas (Lisboa, 26-28 de Fevereiro de 2009) [= PalHisp 9], Zaragoza, 451-479.

Ferrer i Jané, J., 2010, «El sistema dual de l'escriptura ibèrica sud-oriental», Veleia 27, 69-113.

Ferrer i Jané, J., 2011b, «Sistemas metrológicos en textos ibéricos (1): del cuenco de La Granjuela al plomo de La Bastida», Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas - E.L.E.A. 11, 99-130.

Ferrer i Jané, J., 2012, «La lengua de las leyendas monetales ibéricas», a: Sinner, A.G i Barceló, J. (eds.), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos, Premià de Mar, 28-87.

Ferrer i Jané, J., 2013a, «A propòsit d’un pes de pedra ibèric del Puig de la Misericòrdia (Vinaròs) de 41 gr amb la marca metrològica ‘o’», Quaderns de Prehistòria i arqueologia de Castelló, 31, 137-147.

Ferrer i Jané, J., 2013b, «Nova lectura dels ploms ibèrics de La Balaguera (La Pobla de Tornesa, Castelló): un nou text explícitament dual». Quaderns de Prehistòria i arqueologia de Castelló 31, 149-157.

Ferrer i Jané, J., 2014, «A propòsit d’un sisè de bronze de baitolo amb la llegenda be II», Acta Numismàtica 44, 57-69.

Ferrer i Jané, J., 2016, «Une inscription rupestre ibère inédite de Ger (Cerdagne) avec la formule neitin iunstir», Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 4, 13-28.

Ferrer i Jané, J., 2018a, «A la recerca dels teònims ibèrics. A propòsit d’una nova lectura d’una inscripció ibèrica rupestre d’Oceja (Cerdanya)», a: Vallejo, J.Mª, Igartua, I. i García, C. (coord.). Studia Philologica et Diachronica in Honorem Joaquin Gorrochategui. Indoeuropaea et Palaeohispanica, 101-126.

Ferrer i Jané, J., 2018b, «Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (4): nouveautés de 2017», Sources: Les Cahiers de l’Âne Rouge 6, 15-31.

Ferrer i Jané, J., 2018c, «Revisión de las inscripciones ibéricas rupestres del abrigo del Tarragón», Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas - E.L.E.A. 17, 221-261.

Ferrer i Jané, J., 2019, «Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres», Ker 13, 42-57.

Ferrer i Jané, J., e.p. a, «L’abecedari ibèric no dual de l’Esquirol i altres novetats d’epigrafia ibèrica rupestre ausetana», Revista d’Arqueologia de Ponent.

Ferrer i Jané, J., e.p. b, «Urdal : Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier», Sources. Les Cahiers de l'Âne Rouge 7.

Ferrer i Jané, J., De Prado, G. i Codina, F. 2018, «L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)», Cypsela 21, 135-154.

Ferrer i Jané, J. i Escrivà, V., 2014, «Un plomo ibérico de Casinos (Valencia) con numerales léxicos y expresiones metrológicas». PalHisp 14, 205-227.

Ferrer i Jané, J. i Giral, F., 2007, «A propósito de un semis de ildiŕda con leyenda erder. Marcas de valor léxicas sobre monedas ibéricas». PalHisp 7, 45-61.

Ferrer i Jané, J. i Medina, E., 2018, «Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar», Cypsela 21, 119-133.

Ferrer i Jané, J., Olesti O. i Velaza, J., 2018, «Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica», a: Clavel-Lévêque, M., et al. Paysages et cadastres de l’Antiquité. Chronique 2018, Dialogues d'histoire ancienne 44/1, 165-220

Fletcher, D., 1980, «Los plomos ibéricos de Yátova (Valencia)», Trabajos Varios del SIP 66, 57-66.

Fletcher, D., & Silgo, L., 1996, «De nuevo sobre ponderales ibéricos», Verdolay 7, 271-275.

García–Bellido, Mª.P. i Blázquez, C., 2001, Diccionario de cecas y pueblos hispánicos, vol. i & ii, Madrid.

Gorrochategui, J., 1984, Onomástica indígena de Aquitania, UPV/EHU, Bilbao.

Hoz, J. de, 1994, «Griegos e iberos: Testimonios epigráficos de una colaboración mercantil», Huelva Arqueológica XIII, 245-271.

Hoz, J. de, 1995, «El poblamiento antiguo de los Pirineos desde el punto de vista lingüístico», a: J. Bertranpetit – E. Vives (eds.), Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinaria, Andorra La Vella 1995, 271-299.

Hoz, J. de, 2011, Historia lingüística de la Península Ibérica en la antigüedad. II. El mundo ibérico preromano y la indoeuropeización. Madrid.

Lejeune, M. 1983, «Vieille-Toulouse et la métrologie ibériques», RAN 16, 29-37.

López A., 2016, «Epigrafía ibérica de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia)», PalHisp 16, 155-181.

Luján, E., 2005, «Los topónimos de las inscripciones ibéricas», a: F. Beltrán, C. Jordán i J. Velaza (eds.), Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Barcelona, 20-24 de octubre de 2004) [= PalHisp 5], Zaragoza, 471-491.

Moncunill, N., 2007, Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Moncunill, N., 2010, Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya, IEC, Barcelona.

Moncunill, N., 2016, «Novecientos antropónimos ibéricos», PalHisp 16, 81-94.

Moncunill, N. i Velaza, J., 2019, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band V.2 Lexikon der iberischen Inschriften | Léxico de las inscripciones ibéricas, Wiesbaden.

Orduña, E., 2005, «Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos», a: F. Beltrán, C. Jordán i J. Velaza (eds.), Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Barcelona, 20-24 de octubre de 2004) [= PalHisp 5], Zaragoza, 491-506.

Orduña, E., 2006, «Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos, Departamento de Filología Clásica. Facultad de Filología de la UNED, Madrid, 2006.

Orduña, E., 2009, «Nueva interpretación de la inscripción de Betatun», Veleia 26, 359-362.

Orduña, E., 2009, «De nuevo sobre el sufijo ibérico –te», a: F. Beltrán, J. D’Encarnação, A. Guerra i C. Jordán (eds.), Acta Palaeohispanica X. Actas do X Colóquio internacional sobre Línguas e Culturas Paleohispânicas (Lisboa, 26-28 de Fevereiro de 2009) [= PalHisp 9], Zaragoza, 501-514.

Pérez, S., 1993, «Observaciones so¬bre los sufijos ibéricos», FLV 63, 221-229.

Quintanilla, A., 2005, «Palabras de contenido verbal en ibérico», a: F. Beltrán, C. Jordán i J. Velaza (eds.), Acta Palaeohispanica IX. Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Barcelona, 20-24 de octubre de 2004) [= PalHisp 5], Zaragoza, 507-520.

Quixal, D., 2010, «El Pico de los Ajos (Yátova) y el poblamiento ibérico en torno a los ríos Magro y Mijares», Revista de Estudios Comarcales Buñol-Chiva 9, 25-35

Quixal, D., 2013, «Las comunicaciones entre los territorios ibéri¬cos del interior valenciano: Kelin y La Carència entre los siglos VI-I a.C.», L’oppidum de la Carència de Torís i el seu territori (R. Albiach coord.), Serie Trabajos Varios. S.I.P. 116, València, 293-301.

Quixal, D., Mata, C. i Martínez, C., 2018, «Primera campaña de excavación en el poblado ibérico del Pico de los Ajos (Yátova, Valencia)», SAGVNTVM. PLAV 50, 247-250.

Quixal, D., Mata, C. i Serrano, A., 2019, «Un edificio de uso artesanal en el poblado ibérico del Pico de los Ajos (Yátova, València)», SAGVNTVM. PLAV 51, 261 – 264.

Ripollès, P. P., 2001, «Una leyenda monetal inédita de Saitabi». SAGVNTVM. PLAV 33, 167-170.

Rodríguez Ramos, J., 2002, «Acerca de los afijos adnominales de la lengua íbera» a Faventia 24.1, 115-134.

Rodríguez Ramos, J., 2002, «The lexeme ar’s in the Iberian onomastic system and language», Beitrage zur Namenforschung 37, 3, 245–257.

Rodríguez Ramos, J., 2002-2003, «Revisión de algunas lecturas de las inscripciones íberas levantinas no monumentales publicadas en los Monumenta Linguarum Hispanicarum», Pyrenae 33–34, 365–373.

Rodríguez Ramos, J., 2004, Análisis de epigrafía íbera, Vitoria-Gasteiz.

Rodríguez Ramos, J., 2005, «Introducció a l’estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia ibèrica 1, 13-144.

Rodríguez Ramos, J., 2014, «Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos», ArqueoWeb 15, 81-238

Rodríguez Ramos, J., 2016, «Sobre las marcas de agente en íbero», Philologia Hispalensis 30/1, 233-261.

Rodríguez Ramos, J., 2017, «La cuestión del dativo en la lengua íbera», Philologia Hispalensis 31/1, 119-150.

Schulze, W., 1933, Zur Geschichte lateinischer Eigennamen. Berlin.

Silgo, L., 1994, Léxico ibérico, Valencia.

Silgo, L., 2004, «Breves consideraciones sobre la piedra ibérica de Cruzy», a: PalHisp 4, 195-197.

Silgo, L i Perona, J.V., 2012, «Inscripciones ibéricas rupestres del abrigo Tarragón (Villar del Arzobispo, Valencia)”, Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas - E.L.E.A. 12, 281-289.

Untermann, J., 1980, Monumenta Linguarum Hispanicarum, II Die iberischen Inschriften aus Südfrankreich. Wiesbaden.

Untermann, J., 1984, «Inscripciones sepulcrales ibéricas», Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses 10, 111-119.

Untermann, J., 1990, Monumenta Linguarum Hispanicarum, III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.

Untermann, J., 2018, Monumenta Linguarum Hispanicarum. vi Die Toponymie des antiken Hispaniens, Wiesbaden.

Velaza, J., 2011, «El elemento -o en la formación de topónimos del área lingüística ibérica», a: Mª. J. García Blanco et al. (eds.), Ἀντίδωρον. Homenaje a Juan José Moralejo, Santiago de Compostela, 567-572.
Sección
Artículos